El mossarabisme, encara: la instrumentalització ideològica del romanç andalusí

• Autores: Germà Colón i Domènech
• Localización: Caplletra: revista internacional de filología, ISSN 0214-8188, Nº. 51, 2011, págs. 135-142
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen

  • El concepte de «mossàrab» pertany a la litúrgia i a la història de l’art, però des de començament del segle passat alguns lingüistes se n’emparen per indicar la llengua dels cristians de la Hispània romana sotmesos als musulmans. Pel que es refereix a València, cal dir que a l’arribada de Jaume I (1238) no hi devia romandre ni un sol parlant d’aqueixa llengua. La majoria d’historiadors són d’acord amb aquesta afirmació, però alguns escassos estudiosos encara s’entesten a parlar de la llengua dels mossàrabs valencians, sobretot L. Peñarroja. Ací s’han estudiat les seves idees i examinat alguns dels apel·latius adduïts (per exemple, «llomello» o «regomello»), suposadament mossàrabs, i demostrat llur inconsistència.