Economia funerària a la segona edat del ferro de les illes Balears. L'ús diacrític del sacrifici de bòvids en el santuari i les necròpolis de l'àrea de Son Real (Mallorca)

• Autores: Jordi Hernández Gasch, Damià Ramis Bernad
• Localización: Saguntum: Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, ISSN-e 2174-517X, ISSN 0210-3729, Nº 42, 2010, págs. 71-86
• Idioma: español
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 8 Citas
• Resumen

  • L�aparició d�un objecte excepcional fet d�os de bòvid anomenat tap en emplaçaments rituals de la segona edat del ferro va permetre fa uns anys postular una hipòtesi anomenada d��economia funerària�. Les dades procedents d�assentaments suggereixen que la cabana ramadera va canviar en la seva composició, disminuint la quantitat de bòvids en favor dels ovicàprids. El perfil de sacrifici també va canviar orientant l�ús d�aquests animals domèstics cap a l�obtenció de productes secundaris i la força de treball. Les recents troballes de la necròpolis de Son Real i del Santuari de la Punta des Patró a Mallorca apunten vers un ritual de comensalitat, on presumiblement els sectors més rics de la societat haurien consumit carn de bòvid en els rituals funeraris o l�haurien emprada com a ofrena, en contraposició als grups menys rics que només haurien tingut accés a la carn de suid o ovicàprid.

    L�aparició d�un objecte excepcional fet d�os de bòvid anomenat tap en emplaçaments rituals de la segona edat del ferro va permetre fa uns anys postular una hipòtesi anomenada d��economia funerària�. Les dades procedents d�assentaments suggereixen que la cabana ramadera va canviar en la seva composició, disminuint la quantitat de bòvids en favor dels ovicàprids. El perfil de sacrifici també va canviar orientant l�ús d�aquests animals domèstics cap a l�obtenció de productes secundaris i la força de treball. Les recents troballes de la necròpolis de Son Real i del Santuari de la Punta des Patró a Mallorca apunten vers un ritual de comensalitat, on presumiblement els sectors més rics de la societat haurien consumit carn de bòvid en els rituals funeraris o l�haurien emprada com a ofrena, en contraposició als grups menys rics que només haurien tingut accés a la carn de suid o ovicàprid.

    L�aparició d�un objecte excepcional fet d�os de bòvid anomenat tap en emplaçaments rituals de la segona edat del ferro va permetre fa uns anys postular una hipòtesi anomenada d��economia funerària�. Les dades procedents d�assentaments suggereixen que la cabana ramadera va canviar en la seva composició, disminuint la quantitat de bòvids en favor dels ovicàprids. El perfil de sacrifici també va canviar orientant l�ús d�aquests animals domèstics cap a l�obtenció de productes secundaris i la força de treball. Les recents troballes de la necròpolis de Son Real i del Santuari de la Punta des Patró a Mallorca apunten vers un ritual de comensalitat, on presumiblement els sectors més rics de la societat haurien consumit carn de bòvid en els rituals funeraris o l�haurien emprada com a ofrena, en contraposició als grups menys rics que només haurien tingut accés a la carn de suid o ovicàprid