Aquest article assaja una interpretació valenta i heterodoxa de la cultura antifranquista:
per què concebre-la al marge del seu context polític internacional, és a dir, al marge dels tensos debats emmarcats en la bipolar Guerra Freda? Assumint que cal explicar la nostra tradició intel·lectual recent des d�aquesta òptica (estudiada per historiadors com Michel Winock o Tony Judt), Agustí Pons vincula alguns fenòmens culturals i ideològics de l�antifranquisme català amb la fascinació dominant que el marxisme va exercir entre la intel·lectualitat europea de postguerra.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados