Barcelona, España
El present article se situa en el marc de la societat postmoderna, en la qual es constata: Una ruptura o desconnexió entre l’individu i la societat;una fugida de la responsabilitat, com a hàbit de vida; una devaluació del sentit del treball i un creixement simultani del desig de lleure com a expectativa vital en correspondència amb la gran quantitat oferta en el mercat per l’anomenada “indústria cultural”. En aquest panorama, el pensament personalista de segell mounierià (Emmanuel Mounier) es presenta com a punt de referència fonamental en el desplegament de la persona humana en tota la seva riquesa interna i comunitària. Es tracta, en síntesi, de mobilitzar raons i mitjans per saber dirigir la vida humana en l’actual horitzó sociocivilitzatori postmodern, que reclama una nova concepció i praxi del treball i del lleure en pro d’una perspectiva significativa i universalitzadora, que és la que pot oferir el personalisme comunitari.
The article discusses the postmodern society context, in which the following conceptes are analized: The breaking or disconnection between an individual and society; the lack of responsability as a habit of life; the decreased understanding of working values, and a simultaneously increased desire for leisure time. Thus, directly linked to the wide variety of options found in the actual “cultural industry” markets. In this case, the mounerian personalized thougt (of Emmanuel Mounier), is presented as a starting point for a human’s internal and community richness. Briefly, it’s sopposed to mobilize thougts and means, in ordrer to distinguish human life in our postmodern sociocivilization.
Consequently, claiming a new concepts for jobs and leisure in society habits, so a that they can achieve a significant universal perspective; which, will then offer and identity for a community.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados