Símptomes negatius i cognició social en l'esquizofrènia: un programa d'intervenció

• Andrea Vilar Weber ^[1] ; Núria Farriols Hernando ^{[1] [2]}
  1. [1] Universitat Ramon Llull

     Universitat Ramon Llull

     Barcelona, España

     
  2. [2] Consorci Sanitari Maresme
• Localización: Aloma: revista de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport, ISSN 1138-3194, Nº 28, 2011, págs. 193-207
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    El presente programa de intervención tiene como objetivo principal la mejora de la sintomatología negativa y el funcionamiento social en las personas diagnosticadas de esquizofrenia negativa. El programa se sitúa en el vacío existente entre los programas de rehabilitación cogntivia (RC) y los de reinserción laboral y vocacional, ya que los actuales programas de entrenamiento en habilidades sociales han demostrado no ser aplicables a la vida diaria de los pacientes esquizofrénicos. El programa tiene un formato de grupo y una duración de tres años, con una sesión semanal, y consta de cuatro módulos diferenciados (Entrevista Motivacional, Cognición, Sintomatología negativa y relaciones sociales, Clausura y recopilación de conceptos) con objetivos, dificultad y temporalidad diferentes. Las posibles limitaciones del programa vendrán dadas por la dificultad de determinar quiénes son los pacientes más idóneos para esta intervención; por eso será necesario realizar una evaluación adecuada para seleccionar los miembros del grupo de tratamiento. Otra limitación podría ser la fuerte implicación emocional y cohesión de grupo que requiere el programa.

  • català

    L’esquizofrènia és un trastorn mental greu que afecta un 1 % de la població mundial. El seu tractament ha estat molt estudiat i, al llarg del temps, s’han descobert i fomentat noves línies de treball com són el tractament de la simptomatologia negativa i el dèficit cognitiu, enfront de l’originària focalització en els símptomes positius. El present programa d’intervenció té com a objectiu principal la millora de la simptomatologia negativa i el funcionament social en les persones diagnosticades d’esquizofrènia negativa. El programa se situa en el buit existent entre els programes de rehabilitació cognitiva (RC) i els programes de reinserció laboral i vocacionals, ja que els actuals programes d’entrenament en habilitats socials han demostrat no ser aplicables a la vida diària dels pacients esquizofrènics. El programa té un format grupal i una durada de tres anys, amb una sessió setmanal, i consta de quatre mòduls diferenciats (Entrevista Motivacional, Cognició, Simptomatologia negativa i relacions socials, Cloenda i Recopilació de conceptes) amb objectius, dificultat i temporalitat diferents. Les possibles limitacions del programa vindrien donades per la dificultat de determinar quins són els pacients que s’adequarien a aquesta intervenció, per la qual cosa seria necessària la realització d’una avaluació apropiada per a seleccionar els membres del grup de tractament. Alhora, en la seva aplicació, les limitacions vindrien determinades per la forta implicació emocional i cohesió grupal que el programa requereix.

  • English

    Schizophrenia is a severe mental disorder that affects 1% of the world’s population. Its treatment has been widely studied and, throughout time, new working lines have been found out and promoted such as the treatment of negative symptoms and cognitive impairment in contrast to the original focus on positive symptoms. This intervention programme’s main objective is to improve negative symptoms and social functioning in people diagnosed with negative schizophrenia. This programme can be placed in the gap between cognitive rehabilitation (CR) programmes and work integration and vocational programmes, as the current social skills training programmes have been proven to be not applicable in the daily life of schizophrenic patients. This programme has a group format and lasts for three years, with a weekly session. It has four different modules (Motivational Interview, Cognition, Negative Symptoms and social relationships, Closure and collection of concepts) with different objectives, difficulty and timing. The possible limitations could be the difficulty of determining what patients would be more suitable for this intervention. To do so, there should be a proper assessment to select the members of the treatment group. At the same time, during its application, limitations would be determined by the strong emotional involvement and group cohesion required by the programme.