Avenços i controvèrsies en el tractament del neuroblastoma d'alt risc
- Autores: Jaume Mora Graupera
- Localización: Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, ISSN 1135-8831, Vol. 71, Nº. 2, 2011, págs. 62-69
- Idioma: catalán
- Enlaces
-
Resumen
El neuroblastoma (NB) és el tumor més freqüent durant els 2 primers anys de vida i, després dels tumors del sistema nerviós central, el tumor sòlid més freqüent en l'infant.
L'NB és un tumor que s'origina a partir de precursors pluripotents del sistema nerviós simpàtic perifèric provinents de la cresta neural. Biològicament, l'NB mostra un ampli ventall de comportaments que inclouen la regressió espontània i la involució; la maduració espontània o induïda, i la proliferació agressiva maligna. Les alteracions genètiques adquirides durant el procés de tumorigènesi en l'NB són moltes, malgrat que cap s'ha pogut trobar en el 100% dels tumors; aquest fet no ha permès identificar una única alteració molecular com a definitòria de NB i suggereix que en una cèl·lula susceptible, diverses alteracions cel·lulars poden donar lloc al mateix fenotip tumoral. La radical dicotomia biològica i de pronòstic de l'NB es reflecteix en la divergent tendència en el tractament: menys tractament per als tumors de biologia favorable i estadi no-4 i tractaments més intensius per als tumors de biologia desfavorable i/o estadi 4. Quan un infant es diagnostica de NB estadi 4 a Europa o als Estats Units, molt probablement serà inclòs en un estudi o assaig clínic, o bé seguirà la pauta de tractament dissenyada per un d'aquests assajos. Actualment hi ha quatre protocols de tractament principals: el grup COG, el grup SIOP, el grup del MSKCC i el grup alemany (GPOH). Repassarem els avantatges i els inconvenients de cadascun.
