Resumen de Saber cómo aprender: liderazgo, gestión del conocimiento y el reto de crear comunidades de aprendizaje

Gabriele Lakomski

• español

  Este trabajo sostiene que el enfoque tradicional al cambio organizacional, el liderazgo, no es útil para ayudar a crear comunidades de aprendizaje, ya que alberga una teoría implausible de la mente y del aprendizaje. Proponemos que el marco más productivo es una perspectiva de la gestión del conocimiento actualizada, una vez se pone al día la teoría tradicional del conocimiento como una división entre lo «tácito» y lo «propositivo». La gestión del conocimiento tiene que adoptar las mejores explicaciones (neuro) científicas de la función cerebral, y de cómo adquieren el conocimiento los seres humanos: la cognición distribuida y la mente extendida. La mente extendida expande la cognición distribuida centrándose en el trabajo cognitivo realizado fuera del «cráneo y la piel», en nuestro entorno social y tecnológico. La mente, la fuente del aprendizaje humano, se entiende mejor, por lo tanto, como un sistema cognitivo distribuido que desafía los puntos de vista tradicionales de aprendizaje y de experiencia personal, y también señala otras formas más fructíferas para crear comunidades de aprendizaje sostenibles en la educación y otros lugares.

• català

  Aquest treball sosté que l’enfocament tradicional al canvi organitzacional, el lideratge, no és útil per ajudar a crear comunitats d’aprenentatge, ja que alimenta una teoria implausible de la ment i de l’aprenentatge. Proposem que el marc més procuctiu és una perspectiva de la gestió del coneixement actualitzada, una vegada es posa al dia la teoria tradicional del coneixement com una divisió entre el «tàcit» i el «propositiu». La gestió del coneixement ha d’adoptar les millors explicacions (neuro) científiques de la funció cerebral, i de com adquireixen el coneixement els éssers humans: la cognició distribuïda i la ment estesa. La ment estesa expandeix la cognició distribuïda centrant-se en el treball cognitiu fet fora del «crani i la pell», en el nostre entorn social i tecnològic. La ment, la font de l’aprenentatge humà, s’entén millor, per tant, com un sistema cognitiu distribuït que desafia els punts de vista tradicionals d’aprenentatge i d’experiència personal, i també assenyala altres formes més fructíferes per crear comunitats d’aprenentatge sostenibles en l’educació i altres llocs.

• English

  This paper argues that the traditional approach to organizational change, leadership, is not useful to help create learning communities because it harbours an implausible theory of the mind and of learning. An updated knowledge management perspective, it is claimed, is the more productive framework, once it updates its traditional theory of knowledge as split between the «tacit» and «propositional». Knowledge management needs to embrace the currently best (neuro) scientific account of brain function, and how humans acquire knowledge: distributed cognition and the Extended Mind. The Extended Mind expands distributed cognition in focussing on the cognitive work done outside of ‘skull and skin’ in our social-technological environments. Mind, the source of human learning, is thus better understood as a distributed cognitive system that challenges traditional views of learning and individual expertise but also points to more fruitful ways how to create sustainable learning communities in education and elsewhere.