L'estètica de Francesc Mirabent: anacronia i anticipació

• Autores: J. Jacques
• Localización: Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, ISSN-e 2014-881X, ISSN 0211-402X, Nº 44, 2010 (Ejemplar dedicado a: Filosofia catalana del segle XX), págs. 93-104
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    Aquest article presenta l'estètica de Francesc Mirabent, un intel·lectual català peculiar.

    El tema és tractat des de la consideració de dues vessants que permeten ubicar el text principal de Mirabent, De la bellesa. Iniciació a l'estètica, disciplina filosòfica, en el seu moment històric. Es tracta, d'una banda, del seu clar anacronisme i, d'una altra banda, de la seva capacitat d'anticipació respecte a l'estètica contemporània. El primer és degut principalment a un rebuig de l'estètica de Hegel, que allunyarà els textos de Mirabent d'una comprensió convenient de l'art del seu temps. Però, en una certa tensió amb aquesta qüestió, les reflexions del filòsof català tenen una sorprenent dimensió contemporània, que fa que els textos d'aquest autor mereixin ser recuperats en l'actualitat per dos motius: la seva comprensió de l'experiència estètica i la seva reivindicació de l'estètica de la natura.

  • English

    This article discusses the aesthetic theory of Francesc Mirabent, a peculiar Catalan intellectual.

    This topic is treated from the consideration of two perspectives that allow us to place into historical context Mirabent's main text, De la bellesa. Iniciació a l'estètica, disciplina filosòfica (On beauty. Initiation to Aesthetics, philosophical discipline). On the one hand, is the work's clear anachronism and, on the other, its anticipatory character with respect to contemporary aesthetics. The first point is mainly due to a rejection of Hegel's aesthetics that estranges Mirabent's texts from a convenient understanding of the art of his time. However, and in a certain tension with this question, the reflections of this Catalan philosopher have a surprising contemporary dimension, which makes his texts worthy of being recuperated today for two reasons: his understanding of aesthetic experience and his vindication of the aesthetics of nature.