Resumen de Les famílies que tenen criatures amb necessitats educatives específiques: les famílies oïdores que tenen criatures sordes

Núria Silvestre

• español

  Este artículo tiene como punto de partida los procesos adaptativos que deben realizar las familias ante la presencia de un hijo con necesidades educativas especiales, y se centra en el caso concreto de las familias que oyen pero que tienen criaturas sordas. Se exponen los progresos recientes en el desarrollo de las criaturas sordas y en la calidad de vida de sus familias, originados por la aplicación a tiempo de las nuevas tecnologías y al avance en el momento de inicio de la atención temprana.

  Se plantea la repercusión de estos cambios en el tipo de apoyo que reciben las familias por parte de centros especializados y asociaciones y de explorar los efectos de la participación en otras redes sociales. Se concluye con algunos criterios de investigación sobre la función de estas redes en relación a las prácticas educativas con la finalidad de optimizar la calidad de vida de las criaturas sordas la y de sus familias.

• català

  Aquest article té com a punt de partença els processos adaptatius que fan les famílies davant de la presència d’un fill amb necessitats educatives especials, i se centra en el cas concret de les famílies oïdores que tenen criatures sordes. S’hi exposen els progressos recents en l’evolució de les criatures i en la qualitat de vida de les seves famílies, originats per l’aplicació de les noves tecnologies a temps i a l’avenç en el moment d’inici de l’atenció primerenca. S’hi planteja la repercussió d’aquests canvis en el tipus de suport que reben les famílies per part dels centres especialitzats i de les associacions i la necessitat d’explorar els efectes en la participació d’altres xarxes socials. Es conclou amb alguns criteris de recerca sobre la funció d’aquestes xarxes en relació amb les pràctiques educatives, amb la finalitat d’optimitzar la qualitat de vida de les criatures sordes i la de les seves famílies.

• English

  This article arises from an adaptive process that families should undertake with their children with special needs, and most specifically in the case of families with deaf children. It exposes recent progress in the development of deaf children and in the quality of family life through early application of new technologies and advances in early education.

  It shows how such progress has repercussions on the kind of support that families receive from specialized centers and associations and also explores the effects of participation in other social networks. It concludes with some research criteria on the functions of networks in relation to educative practices in order to optimize the quality of life of deaf children and their families.