Hipotèrmia induïda en nadons amb encefalopatia hipòxica isquèmica (EHI): un nou repte assistencial per a la neonatologia a Catalunya

• Autores: Alfredo García-Alix Pérez, A. Alarcón, Marta Camprubí, G. Arca Díaz, Thaïs Agut Quijano, Violeta Tenorio, Ana Martín Ancel, José Figueras Aloy, Héctor Boix, Yolanda Castilla Fernández, Raquel Jordan, Carmen Ribes Koninckx, Gemma Ginovart Galiana, María José García, Emma Ametller, Esther Jiménez
• Localización: Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, ISSN 1135-8831, Vol. 71, Nº. 1, 2011, págs. 13-17
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • Fonament. L'encefalopatia hipòxica isquèmica (EHI) perinatal en els nadons a terme o gairebé a terme és una causa important de morbimortalitat durant el periode neonatal i de discapacitat posterior en l'infant. Les implicacions mèdiques, socials i legals que s'associen a l'EHI constituixen un important problema sociosanitari. Durant tot el segle XX no s'ha disposat de cap eina terapèutica específica per prevenir o disminuir el dany cerebral associat a aquesta agressió perinatal. Afortunadament, aquest panorama ha canviat, ja que durant els darrers anys hi ha hagut un important avenç terapèutic específic per a l'agressió hipòxica isquèmica al SNC: la hipotèrmia moderada sostinguda. diversos assaigs clínics han demostrat que la reducció de la temperatura cerebral uns 3-4º C, mitjançant un refredament corporal total o selectiu del cap, iniciat abans de les 6 hores de vida i mantingut durant 72 hores, és una intervenció eficaç per reduir la mortalitat i la discapacitat major dels supervivents.

    Resultat. Aquest escrit presenta les demostracions que han fet que l'EHI deixi de ser una entitat òrfena d'intervenció terapèutica i examina breument els nombrosos reptes assistencials que planteja