Eudald Pradell: artesà i "home de lletres"

• Autores: Albert Corbeto
• Localización: Locus amoenus, ISSN 1135-9722, Nº 10, 2009-2010, págs. 169-193
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen
  • español

    Amb la substitució progressiva de les velles lletres gòtiques provinents del període incunable, i l'ús cada vegada més normalitzat dels caràcters romans, els tallers d¿impremta espanyols es varen veure obligats a treballar quasi exclusivament amb la lletra fosa en els escassos jocs de matrius adquirits a França o als Països Baixos, o bé amb els tipus arribats directament de les principals foneries estrangeres. La tradicional falta de creació autòctona de caràcters d'impremta provocà una dependència absoluta del material importat, tot i que el seu alt cost el feia gairebé inaccesibles per als empobrits membres d¿aquest sector. Després de més de dos segles de decadència la impremta espanyola experimentà, a la segona meitat del segle XVIII, un evident ressorgiment. Aquesta nova situació de prosperitat va permetre que alguns dels artesans més destres emprenguessin l¿aprenentatge de la di cil tasca de fabricar punxons i matrius i endegar així la producció de nous caràcters. Eudald Pradell (1721-1788), artesà de Ripoll, sempre ha estat considerat com el primer que va gravar lletres a Espanya, tot i que curiosament sembla que no sabia llegir ni escriure. Gràcies a la seva tasca precursora va aconseguir la protecció reial, i diversos reconeixements, com ara el seu ingrés, l'any 1768, com a conferent en el ram d'art de la Reial Conferència Física de Barcelona.

  • English

    With the gradual replacement of the old Gothic letters from the incunable period, and the progressive normalization in the use of Roman characters, the Spanish printers were forced to work almost exclusively with the types produced in the scarce sets of matrices acquired in France or in the Netherlands, or with the types which arrived directly from the main foreign foundries. The traditional lack of local punchcutters led to an absolute dependence on imported material, although its high cost made it almost inaccessible for the impoverished members of this sector. After more than two centuries of decadence, Spanish printing experienced a clear revival throughout the second half of the 18th century. This new situation of prosperity allowed some of the most skilful artisans to undertake the learning of the diffi cult task of manufacturing punches and matrices to produce new sets of characters. Eudald Pradell (1721-1788), artisan of Ripoll, has always been considered the fi rst one to engrave letters in Spain, even though curiously enough, he didn�t seem to be able to read or write. Thanks to his precursor task, Pradell achieved royal protection, and several acknowledgements, such as his admission in 1768 as a conferent in the art branch of the Reial Conferència Física of Barcelona.