El presente artículo aborda la música instrumental de transmisión oral de las islas de Eivissa y Formentera. Concretamente, se explican dos aspectos del comportamiento estructural detectados en el repertorio litúrgico para fl aüta y tambor. El primero de ellos consiste en el desarrollo de un discurso musical a partir de la reformulación constante de dos modelos melódicos delimitados claramente por los grados utilizados �en relación con toda la gama de sonidos que produce la fl aüta� y por las notas de terminación.
El segundo se refi ere a la elasticidad que caracteriza las piezas estudiadas. Éstas no tienen una extensión prefi jada, sino que cuentan con mecanismos basados en la repetición �un número variable de veces- de segmentos determinados, lo que permite desarrollar versiones más extensas o más reducidas de una misma pieza.
L�article se centra en la música instrumental de transmissió oral a les les illes d�Eivissa i Formentera. En concret, s�expliquen dos aspectes del comportament estructural detectats en el repertori litúrgic per al conjunt de fl aüta i tambor. El primer de dits aspectes consisteix en el desenvolupament d�un discurs musical a partir de la reformulació constant de dos models melòdics delimitats clarament pels graus utilitzats �en relació amb tota la gamma de sons que produeix l�instrument- i per les notes de terminació. El segon fa referència a l�elasticitat que caracteritza les peces estudiades, les quals no tenen una extensió prefi xada, sinó que compten amb mecanismes basats en la repetició, un nombre variable de vegades, de segments determinats, fet que permet desenvolupar versions més esteses o més reduïdes d�una mateixa peça.
The article focuses on instrumental music of oral transmission in the islands of Eivissa and Formentera. In particular, are explained two aspects of the structural behaviour detected in liturgical repertoire for the set of fl aüta and drum. The fi rst one of these aspects consists of the development of a musical discourse from the constant reformulation of two melodic models clearly delimited by the used degrees �in relation to all the gamma of sounds that the instrument produces� and for the ending notes. The second one refers to the elasticity that characterizes the studied pieces, which do not have a prefi xed extension, but have mechanisms based on a variable times repetition of determinate segments. This fact enables more widespread or more reduced versions of the same pieces.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados