Conversa amb Arno Stern: La creativitat dels infants i els seus enemics

• Autores: Arno Stern (entrevistado), Sara Honegger (entrev.)
• Localización: Infància: educar de 0 a 6 anys, ISSN 0212-4599, Nº. 178, 2011, págs. 33-38
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen

  • "T'han inculcat la idea que repetir significa avorriment i que, per tant, s'ha de passar d'una cosa a l'altra, sense aturar-se mai en cap". Aquestes paraules d'Arno Stern, extretes d'un dels darrers llibres traduïts a l'italià (A. Stern, P. Lindbergh: Felice come un bambino que dipinge. Roma, Armando Editore, 2006), reflecteixen amb claredat la posició que Arno Stern ocupa en el món contemporani: una posició radical, amb unes coordenades que permeten orientar-se en l'embolic i en l'abundància de propostes educatives a què estem acostumats. Nascut a Kassel, a Alemanya, el 1924, Stern descobreix la seva vocació als vint-i-dos anys quan posa a disposició d'un grup d'orfes de guerra unes quantes pintures al tremp, uns fulls i alguns pinzells. Inicia així una aventura educativa cada vegada més capaç de posar en dubte els fonaments de l'edifici educatiu i d'aquella pedagogia que, en nom d'una concepció de l'existència geomètricament semblant a la línia recta, veu en la competició l'únic veritable estímul de l'ésser humà i en la violència la principal modalitat d'acció. Stern defensa encara avui l'especificitat del "closlieu" -com s'anomena l'estança entapissada de paper d'embalar, amb una paleta amb divuit colors al centre, on nens i adults, diversos entre ells per gènere, interessos, capacitats, es troben per pintar, posant l'atenció en el paper on els infants deixen la seva empremta.