Quan una nació es troba en procés de construcció de la seva identitat, necessita recolzar-se en una llengua, crear uns referents mítics, bastir una èpica literària i musical, i identificar un repertori hímnic, musical i poètic alhora, a través del qual es puguin unificar i reivindicar les diverses sensibilitats. Aquest camí és el que seguí la nació catalana des de la darreria del segle XIX i durant els primers anys del XX. És una obvietat, o potser no, recordar que la música va tenir un paper decisiu en el procés, ja fos des del punt de vista associatiu, com des de la creació musical i la recerca dels elements hímnics a què ens referíem.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados