L'entrada del cinema a la Universitat és un fet relativament recent. Per una banda, es pot relacionar amb l'auge d'un model teòric multidisciplinar que, a principis dels anys setanta, afecta tots els camps del saber. I per l'altra, coincideix amb una desvalorització social i simbòlica del propi cinema, a mig camí entre el convulsiu trencament de la modernitat europea i la cada cop més pregnant catequesi audiovisual. Al capdavall, una confluència entre la teoria i la història, enteses, ambdues, com a sabers socials que ajuden a pensar el cinema abans de la seva progressiva desarticulació en l'imaginari humà.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados