En los últimos años, tras las investigaciones llevadas a cabo, la noción de multitareas ha pasado a ser un mito. Se ha constatado que las personas no tienen capacidades o aptitudes para desempeñar varias tareas con simultaneidad con la misma efectividad. Por ese motivo, si se le suprime al supervisor las tareas de observación y documentación, se le permite centrarse en los momentos de interacción. Del mismo modo ocurre en las clases. Así, se fomenta el diálogo entre pares; cada uno procurando entender la perspectiva del otro. Por consiguiente, ¿es una panacea la técnica nula? La respuesta es no pero si se utiliza con juicio se puede pasar lo mejor de la observación de supervisión con los objetivos de las conferencias de supervisión. Es decir, desarrollo autodirigido del docente, sin impedimentos por la agenda del supervisor.
En els darrers anys, després de les investigacions portades a terme, la noció de multitasques ha passat a ser un mite. S’ha constatat que les persones no tenen capacitats o aptituds per a desenvolupar diverses tasques simultàniament i amb la mateixa efectivitat. Per aquesta raó, si al supervisor se li suprimeixen les tasques d’observació i documentació, se li permet centrar-se en els moments d’interacció. Igualment passa en les classes. Així, es fomenta el diàleg entre parells; cadascú procurant entendre la perspectiva de l’altre. Per tant, és una panacea la tècnica nul·la? La resposta és no, però si s’utilitza amb judici es pot combinar el millor de l’observació de supervisió amb els objectius de les conferències de supervisió. És a dir, desenvolupament autodirigit del docent, sense impediments per a l’agenda del supervisor.
In recent years, after the numerous studies carried out, the conception of multi-tasking has become a myth. It has been shown that people are incapable of performing multiple simultaneous tasks equally well. That is the reason why relieving the supervisor from the task of simultaneously observing and documenting can permit him or her to better focus on interactional processes. Just as happens in lectures. Thus, the dialogue has more of a chance of being one between equals; attempting to understand the other’s perspective. Therefore, is the null technique a panacea? The answer is no, but if used judiciously, it can wed the best of supervisory observation to the goals of supervisory conferences. In other words, self-directed teacher growth, unimpeded by the supervisor’s agenda.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados