En aquest article analitzarem “la manca de temps” contemporània com una modalitat del malentès en un sentit filosoficomoral. Partirem del text de Jankélévitch sobre el malentès per determinar en quina mesura entendre què vol dir un malentès allibera l’horitzó del temps. Farem un recorregut per la pregunta sobre “el temps que falta” com el resultat d’un tarannà moral de l’època actual, possible de dissipar des dels efectes existencials de la sinceritat com a marca de l’amor.
In this article we analyse the contemporary issue of “lacking of time” in a philosophical and moral sense. We will propose as a point of departure Vladimir Jankélévitch’s text about misunderstanding, in order to identify what a misunderstanding implies to free time’s perspective. We will also make a way through the question about “lacking of time” as a result of a moral style in our times, which we could dissipate from existential effects of sincerity as a mark of love.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados