Resumen de Les crisis econòmiques, la digitalització i el canvi tecnocultural: elements per a una prospectiva
- español
En primer lugar, se diferencia conceptualmente entre los distintos tipos de crisis (financiera, cíclica, de regulación y ecológica) para concluir que se trata de una crisis sistémica, con indicios de crisis civilizatoria. En segundo lugar, se recorren las expresiones de esas crisis en la comunicación y la cultura, constatando la crisis del gasto y publicitaria, pero también las importantes peculiaridades como sector: una demanda histórica creciente ahora estancada coyunturalmente; beneficiaria relevante de los cambios tecnológicos; en mutación y con usos cada vez más intensos; y con una fuerte competencia intrasectorial y pendientes de estabilizarse los modelos de negocio, lo que trae importantes incertidumbres. Finalmente, a modo de hipótesis prospectiva, se sostiene que, por su carácter tractor en el cambio tecnocultural, su peso creciente en la economía, su gradual uso ecoeficiente de recursos, la vocación expansiva de la cultura y la comunicación y sus sinergias para todo el sistema puede convertirse en un factor de salida de la propia crisis económica global. Pero ab initio está favoreciendo a quienes controlan la cadena de valor (operadoras, buscadores y plataformas) y bloquean la eclosión de la diversidad de la oferta. Los generadores de contenidos y los usuarios tendrán que confrontarse a ellos para hacer viable el sistema cultural.
- català
En primer lloc es diferencia conceptualment entre els diferents tipus de crisi (financera, cíclica, de regulació i ecològica) per concloure que es tracta d’una crisi sistèmica, amb indicis de crisi civilitzatòria. En segon lloc es recorren les expressions d’aquestes crisis en la comunicació i la cultura, i es constata la crisi de la despesa i la publicitària, però també les importants peculiaritats del sector: una demanda històrica creixent que ara s’ha estancat conjunturalment; els beneficis rellevants dels canvis tecnològics, en mutació i amb uns usos cada vegada més intensos, i una forta competència intrasectorial amb els models de negoci pendents d’estabilitzar, fet que implica unes incerteses importants. Finalment, a manera d’hipòtesis prospectiva, se sosté que pel caràcter tractor en el canvi tecnocultural, el pes creixent en l’economia, l’ús ecoeficient gradual de recursos, la vocació expansiva de la cultura i la comunicació i les seves sinergies per a tot el sistema pot esdevenir un factor de sortida de la mateixa crisi econòmica global, però que ab initio afavoreixi els que controlen la cadena de valor (operadores, cercadors i plataformes) i bloquegen l’eclosió de la diversitat de l’oferta. Els generadors de continguts i els usuaris hauran de confrontars’hi per fer viable el sistema cultural.
- English
In the first place, this paper conceptually differentiates among different types of crises (financial, cyclical, regulatory and environmental) to conclude that ours is a systemic crisis, with signs of a crisis of civilisation. In the second place, it reviews the expressions of these crises within the realm of communication and culture, noting the crises in spending and advertising as well as its major peculiarities as a sector: a growing historical demand that is now stagnating circumstantially; the relevant beneficiary of technological change, now changing with increasingly intense uses; and its strong intra-sector competition and business models pending stabilisation, which has led to major uncertainties. Finally, as a prospective hypothesis, we argue that, because of communication and culture’s nature as the drivers of techno-cultural change, their growing weight in the economy and their gradual eco-efficient use of resources, their expansive vocation and synergies for the entire system may make them, in themselves, factors in the recovery from the global economic crisis. However, ab initio, those who control the value chain (operators, search engines and platforms) and who are blocking the emergence of a diverse supply are being favoured. Content generators and users will have to confront them to make the cultural system viable.
