Resumen de L´Eix Mediterrani: entre les dinàmiques locals i la perspectiva megaregional
- español
El artículo analiza la dinámica de relaciones del Eje Mediterráneo en el marco más amplio del debate entorno al concepto de megarregiones, desarrollado por autores com Kenichi Ohmae, Richard Florida y otros. La primera parte recoge nuevas evidencias de los vínculos geoeconómicos que unen los territorios del Eje Mediterráneo, con especial referencia al País Valenciano y Cataluña, para el período 1975-2008, a partir de una nueva lectura de algunos trabajos ya conocidos sobre estructuras territoriales en España. En segundo lugar, se presentan algunas de las principales aportaciones referidas a las megarregiones, en tanto que áreas fuertemente integradas entorno a sistemas urbanos densos y con un peso importante en la economía internacional. En Estados Unidos, estas áreas se tienen en cuenta, por ejemplo, para la planificación de las principales infraestructuras de transporte. Finalmente, se identifica el Eje Mediterráneo como megarregión, y se defiende que la cooperación entre los territorios que lo integran es una forma eficiente de asegurar su futuro desarrollo.
- català
L'article analitza la dinàmica de relacions de l'Eix Mediterrani en el marc més ampli del debat sobre el concepte de megaregions, desenvolupat per autors com Kenichi Ohmae, Richard Florida i altres. La primera part recull noves evidències dels vincles geoeconòmics que uneixen els territoris de l¿Eix Mediterrani, amb una referència especial al País Valencià i Catalunya, per al període 1975-2008, a partir d'una nova lectura d'alguns treballs coneguts sobre estructures territorials a Espanya. En segon lloc, s'hi presenten algunes de les principals aportacions referides a les megaregions, en tant que àrees fortament integrades entorn a sistemes urbans densos i amb un pes important en l'economia internacional. Als Estats Units, aquestes àrees són tingudes en compte, per exemple, en la planificació de les principals infraestructures de transport. Finalment, s'hi identifica l'Eix Mediterrani com a megaregió, i s'hi defensa que la cooperació entre els territoris que l'integren és una forma eficient d'assegurar el seu futur desenvolupament.
