L'arqueopalinologia i l'antracologia: dues disciplines per al coneixement de les relacions dels humans amb les plantes en el passat

• Autores: Gabriel Ángel Servera Vives, Llorenç Picornell Gelabert
• Localización: Mayurqa: revista del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, ISSN-e 2386-7124, ISSN 0301-8296, Nº 33, 2009-2010, págs. 9-26
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    Aquest article presenta les potencialitats de l’arqueobotànica en la recerca arqueològica des d’una doble vessant: l’estudi de les societats pretèrites i la gestió del patrimoni cultural. Fem esment especial a dues disciplines arqueobotàniques: l’arqueopalinologia i l’antracologia. Les restes arqueobotàniques constitueixen evidències materials que contenen informació sobre el medi i les societats del passat. Els enfocaments recents d’aquestes disciplines es basen en una lectura menys ambientalista del registre arqueològic i a favor d’un enfocament més cultural. El coneixement de la relació entre humans i paisatge des d’una llarga perspectiva temporal aporta elements de cohesió social i territorial, en tant que genera criteris per a la gestió del paisatge basats en el valor ecològic, però també cultural, que té aquest.

  • English

    This paper explores the potential of archaeo-botanical studies in archaeological research, with a two-fold focus: the study of past societies and heritage management, issues that have been arisen in palynology and anthracology analyses. Archaeo-botanical remains are in fact material evidence containing information about both palaeo-environments and past societies, but current archaeo-botanical approaches focus more closely on the study of cultural patterns. In addition, establishing human-landscape interactions in a long-term scale may contribute to the cultural development and cohesion of local societies. In this sense, the criteria and tools for landscape management may be indicated on the basis of both environmental and cultural values.