El model de conjunció lingüística en català que es va implantar en el sistema escolar de manera generalitzada des de 1993 estableix que el català és la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, i persegueix la promoció de l'ús del català entre l'alumnat. Ara bé, contràriament a allò que alguns sectors esperaven, l'adopció d'aquest model ha incidit força menys del que s'esperava en els usos interpersonals de l'alumnat.
En aquest article s'avalua quin ha estat l'impacte de l'adopció del català com a llengua principal de la docència en els usos lingüístics informals dels escolars catalans servint-se dels materials recollits en el projecte Escola i Ús, el qual compta amb dades declarades, experimentals i observades sobre coneixements i comportaments lingüístics de l'alumnat de sisè de primària a Catalunya. Posteriorment s'analitza el pes de diverses variables -la llengua inicial de l'alumnat, la composició de les seves xarxes socials, el pes de l'entorn lingüístic, la competència en català i castellà, i el model lingüístic escolar- en la configuració d'aquestes pràctiques.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados