Food in the Qur’an is a gift of God to men, a source of pleasure and spiritual and physical nourishment. The act of eating can not be separated from God consciousness, thus, food requirements and restrictions found in the Qur’an create a global effect on men, covering their different dimensions.
This paper reveals the spiritual and symbolic significance of food requirements in the Qur’an. It offers also an opinion from a scientific standpoint. All this to encourage safe intercultural practice applied to health and to make the most of it, accepting that spiritual well-being involves, undoubtedly, an impact on biological status of human beings. After all, this is the first concern for health professionals, although not necessarily the only one.
L’aliment a l’Alcorà és una donació de Déu als homes, font de plaer i nodriment físic i espiritual. L’acte d’alimentar-se no pot desvincular-se mai de la consciència de Déu; així, doncs, les prescripcions i restriccions alimentàries que s’hi troben provoquen en l’home un efecte global que abraça les diverses dimensions humanes. El text ens acosta a la significació espiritual i simbòlica de les prescripcions alimentàries de l’Alcorà. També n’ofereix un judici des de l’ortodòxia científica. Tot plegat per encoratjar amb seguretat l’exercici de la interculturalitat aplicada a la salut i treure’n tot el profit possible, amb el benentès que el benestar espiritual té per força un reflex en l’estat biològic de les persones, al capdavall, la primera preocupació del professional de la salut, tot i que no necessàriament l’única.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados