Aquest article pretén fer una primera aproximació al tema de l�administració femenina als petits negocis de caràcter menestral al període de crisi d�aquest model de producció, de 1814 a 1860, quan els menestrals barcelonins van veure�s dins una conjuntura sense precedents a la qual havien d�adaptar-se si no volien desaparèixer.
En aquest context de transformació el paper de les dones va adquirir una importància insospitada. Encara que poc coneguda i numèricament reduïda, la gestió femenina va integrar-se dins les estratègies de supervivència artesana. No obstant això, els models de gestió femenins van ser diferents en cadascun dels oficis i estrats socioeconòmics menestrals. En general, s�aprecia que als oficis de l�alimentació, pertanyents al sector de béns de consum, les dones mantingueren i fins i tot milloraren la seva posició econòmica i la dels seus hereus. A l�altre gran sector productor de béns de consum, la confecció, les dones van provar diverses estratègies de naturalesa molt diferent, no sempre amb èxit. En canvi, als sectors dedicats als béns intermedis, com el del metall o la fusta, l�administració femenina va tendir a allunyar-se de la producció directa, bé que no sempre de l�ofici, i de vegades a diversificar- se cap a inversions no productives.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados