La celebració a Europa ?per cert, tímida a Catalunya? del segon centenari del naixement de l'escriptor Hans Christian Andersen (1805-1875) ha generat una reflexió a l'entorn del valor literari de la seva obra i el lloc que ha d'ocupar en el panorama de la literatura infantil universal del segle XXI. L'efemèride ha servit també per revisar la figura d'aquest escriptor romàntic i aprofundir amb una nova mirada en els elements més emblemàtics que caracteritzen la seva obra de ficció, una obra que ha contribuït i contribueix encara a la formació de l'imaginari infantil en el món occidental. A propòsit, doncs, d'aquesta efemèride europea, aquest article, que parteix d'una anàlisi dels valors literaris dels contes d'Andersen, duu a consideració com una educació excessivament abocada al racionalisme, a la instrucció i a la persistència dels efectes funcionals de l'aprenentatge congestiona i restringeix l'espai d'imaginació en la infància, un espai no solament necessari per a la formació de la sensibilitat i la posterior educació literària, sinó imprescindible de cara a la formació del propi univers mental de l'infant.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados