Resumen de Jordi Herralde: l'editor com a prescriptor

Josep M. Muñoz i Lloret (entrev.), Jorge Herralde (entrevistado)

• «El meu oncle era d�Estat Català, amic de Macià. Quan va tornar de l�exili, es mostrava esporuguit però, sobretot, escarmentat.» «Què és la literatura, de Sartre, em va canviar la vida. Vaig tenir un canvi de percepció del món. Llegir Sartre em va permetre accelerar la meva vida intel·lectual i va ser el germen de l�editorial.» «Bocaccio, del qual vaig ser el tercer accionista, va ser una experiència força estimulant. Va ser bastant irrepetible, un lloc de trobada d�amics i de gent amb afinitats electives.» «En crear l�editorial, vaig demanar un préstec al meu pare. Quan va donar-me el taló, em va dir: "Em sento com si et donés les claus de la presó".» «Acabada la transició, el llibre polític decau i els mateixos lectors que abans compraven llibres de Lenin i Mao, ara llegien Patricia Highsmith.» «En aquest animal estràbic que és tot editor, n�hi ha que miren molt més fixament la cultura i altres que miren més les finances. El resultat són catàlegs absolutament oposats.» «En el mercat espanyol, els escriptors catalans tenen l�handicap afegit que, amb més o menys força, hi ha una franja espanyola amb síndromes anticatalanes que s�activen amb prou facilitat.»