En el present document es realitza la descripció, l`anàlisi i interpretació de la festivitat dels Roseros, celebrada del 22-24 i del 29 de desembre cada any, en Ocotlán, Oaxaca, Mèxic. El ritual té dues lectures que conflueixen en el temps i l�espai; una, la de l`Església com institució i l´altra, la de la comunitat. Per a la primera la cerimònia representa una oportunitat per a la reflexió, el sacrifici, la penitència, el dolor i la perfecció. Per a la segona, el ritual té un sentir diferent i un sifnicat integrador, una expressió dinàmica que reconstitueix tant elements de l`experiència religiosa quotidiana autòctona, com el teixit social. Això facilita una forma de situar-se en la realitat viscuda, on la l�alegria comunitària té moments cabdals, en la muntaya i carrers de la localitat en el qual es balla, es beu i es comparteix. Així els rituals en la comunitat articulen processos que assoleixen l�anticipació i la coexistència de dues perspectivas religioses: la catòlica i la indígena.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados