Utilización de hongos lignilolíticos para el control del pitch en la industria papelera

• Autores: José Dorado, Reyes Sierra Álvarez, Frank W. Claassen, Teris A. van Beek
• Localización: Afinidad: Revista de química teórica y aplicada, ISSN 0001-9704, Vol. 58, Nº 493, 2001, págs. 175-180
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Utilització de fongs lignilítics pel control del "pitch" en la indústria paperera
  • Utilization of white-rot fungi for pitch control in pulp and paper manufacturing
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen
  • español

    Se ha investigado la capacidad de dos hongos ligninolíticos, Bjerkandera sp. y Trametes versicolor, para degradar los compuestos lipídicos (resina) en astillas de pino silvestre y su impacto en la concentración de estos compuestos en las pastas y efluentes obtenidos tras el biopasteo por medios mecánicos de las astillas. Ciertos componentes de la resina pueden originar serios problemas de pitch durante la fabricación de pasta y papel, que se caracteriza por la formación de depósitos en la maquinaria industrial así como manchas oscuras y otros defectos en el papel. La fracción liposoluble de astillas y pasta se obtuvo mediante extracción en Soxhlet con acetona, y la de los efluentes de pasteo por extracción líquido-líquido en tert-butilmetiléter. La composición del extracto liposoluble se analizó mediante HPLC. Tras el tratamiento biológico de las astillas, la eliminación de ditriglicéridos, principales compuestos asociados a la formación de depósitos de pitch, por T.versicolor resultó ser del orden de 86% en astillas, 100% en pasta y 57% en efluentes. También fue sustancial la eliminación de los ácidos grasos, que constituyen una de las fracciones del pitch responsables de la toxicidad en los efluentes. Sin embargo, y a pesar de haberse observado en estudios previos degradaciones significativas de los ácidos resínicos en serrín de pino, la reducción de estos compuestos tóxicos tras la incubación de astillas industriales con Bjerkandera sp. y T. versicolor resultó ser baja.

  • català

    L'ús creixent de residus mixts d'oficina (MOW, per les sigles en anglès) com a font de fibra reciclada fa necessari desenvolupar noves tecnologies per aprofitar aquesta matèria primera en la fabricació de papers d'impressió i escriptura d'alta blancor. Aquest tipus de paper de rebuig requereix un procés de destintat i l'etapa preliminar de desintegració és tan important com el procés de destintat. La biotecnologia podria facilitar aquesta operació. En aquest estudi, es van utilitzar amilases per degradar i eliminar el midó present al paper. L'objectiu era reduir la cohesió de la fulla, facilitant així la desintegració. L'estudi es va dividir en dues parts. La primera va comparar la facilitat de desintegració d'un paper comercial especialitzat per a impressores d'injecció de tinta amb un paper estàndard per a fotocopiadores; es va observar que el paper especialitzat per a injecció de tinta era molt més difícil de desintegrar que el paper estàndard per a fotocopiadores. La segona part va avaluar l?efecte del pretractament amb amilasa en la facilitat de desintegració del paper. Aquest experiment va fer servir un disseny estadístic en què les variables van ser la dosi d'enzim (de l'1,6% al 5%), el temps de tractament (de 20 a 60 minuts) i el nombre de revolucions en un desintegrador de laboratori estandarditzat (de 15.000 a 65.000 revolucions). Es van avaluar dues respostes diferents: la fracció de rebuig i el contingut de midó residual a la pasta després del tractament enzimàtic i la desintegració. Els resultats van demostrar que les amilases van tenir un efecte significatiu en el percentatge de grumolls (aglomerats de fibra no desintegrada) a la pasta després de la desintegració. Es pot concloure que el pretractament amb amilasa facilita la desintegració i dóna lloc a una pasta en millors condicions per al procés de destintat. La revisió bibliogràfica indica que aquest mètode d‟aplicació d‟amilasa és el més antic que es coneix.

  • English

    The increasing use of mixed office waste (MOW) as a source of recycled fiber necessitates the development of new technologies to utilize this raw material in the manufacture of high-brightness printing and writing papers. This type of waste paper requires a de-inking process, and the preliminary disintegration stage is just as important as the de-inking process itself. Biotechnology could facilitate this operation. In this study, amylases were used to degrade and remove the starch present in the paper. The objective was to reduce sheet cohesion, thereby facilitating disintegration. The study was divided into two parts. The first compared the ease of disintegration of a commercial paper specialized for inkjet printers with that of a standard commercial photocopier paper; it was observed that the specialized inkjet paper was much more difficult to disintegrate than the standard photocopier paper. The second part evaluated the effect of amylase pretreatment on the ease of paper disintegration. This experiment employed a statistical design in which the variables were enzyme dosage (1.6% to 5%), treatment time (20 to 60 minutes), and the number of revolutions in a standardized laboratory disintegrator (15,000 to 65,000 revolutions). Two distinct responses were evaluated: the reject fraction and the residual starch content in the pulp following enzymatic treatment and disintegration. The results demonstrated that amylases had a significant effect on the percentage of clumps (undisintegrated fiber agglomerates) in the pulp after disintegration. It can be concluded that amylase pretreatment facilitates disintegration, resulting in pulp that is in better condition for the de-inking process. A review of the literature indicates that this method of amylase application is the oldest known.