Aquest article presenta una nova font per a la teoria de la fallàcia en Ramon Llull, que demostra que les tretze fallàcies aristotèlico-escolàstiques de la Logica nova de Llull són calcades del tractat pseudotomasià "De fallaciis". La identificació d'aquesta font no solament permet corregir diversos passatges obscurs a les edicions de la Logica nova, tant del text llatí com del text català, tot millorant la nostra comprensió sistemàtica de la lògica lulliana; sinó que, al mateix temps, subratlla l'estreta relació entre el pensament lullià i el discurs lògic del seu temps.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados