Sovint pensem en els nens i nenes des de la perspectiva del que seran en un futur. Ens preguntem si aquest nen o nena arribarà a ser tal cosa o tal altra, o bé imaginem quines persones volem que siguin en el futur. Aquests plantejaments, aquestes il·lusions i esperances futures són comunes tant en l'àmbit familiar (el meu fill serà un bon pare i, a més, metge o futbolista), com en l'àmbit educatiu (farem d�aquests alumnes persones amb estudis), però també ho han estat en l'àmbit de la política, i un clar exemple d'això el trobem si parem atenció a les múltiples vegades que ens referim als infants com als ciutadans del futur obviant la seva condició present de ciutadans
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados