La persecució del sentit

• Autores: Stefano Puddu
• Localización: Aloma: revista de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport, ISSN 1138-3194, Nº 22, 2008 (Ejemplar dedicado a: La lectura en el segle XXI), págs. 59-77
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Nuestra relación con el mundo está marcada por el contraste entre la aparente falta de límites de los soportes tecnológicos actuales a través de los cuales accedemos a la información —el paradigma de los cuales es Internet— y las limitaciones concretas de nuestra infraestructura psicosomática, que no ha variado sensiblemente desde hace cuarenta mil años. La dinámica de aceleración imparable de la mediación tecnológica en la adquisición de conocimientos nos puede hacer perder el contacto con la base real de este proceso, que no es otro que nuestra persona física con el propio entramado de relaciones.

    La búsqueda de sentido es una necesidad vital para el ser humano: es por esto por lo que lo perseguimos, de forma consciente e inconsciente, a lo largo de toda la vida; por otro lado, la presión informativa que nos llega de un contexto de saturación agobiante nos dificulta la labor, creando una especie de “persecución mediática” hacia los procesos de generación autónoma y compartida de sentido. La lectura, como “tecnología” que activa las capacidades del individuo, favorece en gran medida este proceso, así como lo hacen actividades tecnológicamente simples como las conversaciones y los intercambios escritos. Por otro lado, todos los caminos pueden ser interesantes mientras no sofoquen la autonomía de la persona y la originalidad de su experiencia.

  • català

    La nostra relació amb el món està marcada pel contrast entre l’aparent falta de límits dels suports tecnològics actuals a través dels quals accedim a la informació —el paradigma dels quals és Internet— i les limitacions concretes de la nostra infraestructura psicosomàtica, que no ha variat sensiblement des de quaranta mil anys ençà. La dinàmica d’acceleració imparable de la mediació tecnològica en l’adquisició de coneixements ens pot fer perdre el contacte amb la base real d’aquest procés, que no és altre que la nostra persona física amb el propi entramat de relacions.

    La recerca de sentit és una necessitat vital per a l’ésser humà: és per això que el perseguim, de forma conscient i inconscient, al llarg de tota la vida; d’altra banda, la pressió informativa que ens arriba d’un context de saturació aclaparadora ens dificulta la tasca, tot creant una mena de “persecució mediàtica” cap als processos de generació autònoma i compartida de sentit. La lectura, com a “tecnologia” que activa les capacitats de l’individu, afavoreix en gran mesura aquest procés, així com ho fan activitats tecnològicament simples com les converses i els intercanvis escrits. D’altra banda, tots els camins poden ser interessants mentre no sofoquin l’autonomia de la persona i l’originalitat de la seva experiència.

  • English

    Our relationship with the world is marked by the contrast between the apparent lack of limitations of current technological media through which we accede to information –with Internet as its paradigm– and the specific limitations of our psychosomatic infrastructure, which has hardly changed for forty thousand years. The dynamics of unstoppable speeding up of technological mediation to acquire knowledge may lead us to lose contact with the real base of such a process, which is our own physical person with our own network of relationships.

    Our search for sense is a vital need for human beings: This is why we look for it, consciously or unconsciously, throughout our entire lives; on the other hand, the informational pressure that lies upon us from a context of overwhelming saturation interferes in this task of ours, by creating a kind of “media persecution” towards autonomous and shared sense generation processes. Reading, as a “technology” that activates the individual’s skills, enhances this process noticeably, and so do technologically simple activities such as conversations and written exchanges. On the other hand, every path can be interesting as long as they do not stifle the person’s autonomy and the originality of his/her experience.