Desigualdad social y educación en México: Una perspectiva sociológica

• Autores: Teresa Bracho
• Localización: Educar, ISSN-e 2014-8801, ISSN 0211-819X, Nº 29, 2002 (Ejemplar dedicado a: Los retos de la educación), págs. 31-54
• Idioma: español
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 9 Citas
• Resumen
  • español

    El documento describe la distribución de credenciales educativas en el caso mexicano, dado un contexto de una sociedad altamente diferenciada y desigual. Tras plantear el problema de la diversidad sociocultural y de la forma general cómo se lo ha enfrentado desde la política educativa general, y tras reconocer que los estándares educativos necesarios a la participación social son dinámicos, se analiza la distribución educativa de la población adulta y las características educativas de los jefes de hogar, en función de la distribución del ingreso. Se constata que la distribución de la educación en México es un fenómeno muy reciente, creciente, pero altamente desigual y con niveles de concentración de la educación posbásica en los estratos superiores del ingreso. Se describe, asimismo, la participación escolar de los menores en función del decil de ingreso familiar, para constatar que la desigualdad que se registra en la distribución educativa de los adultos se mantiene entre los menores. Se constatan los bajos perfiles de escolaridad de todos los grupos de ingreso, y se plantea la problemática de atender simultáneamente el crecimiento de la educación básica y la del nivel posbásico. El documento concluye que la atención a la desigualdad educativa, siendo parte de la retórica política, no ha sido capaz de formular estrategias conducentes a la disminución de las importantes distancias en la educación de los distintos segmentos sociales del país, planteando la importancia de atender a las definiciones del problema educativo desde la política, desde la decisión pública de incorporar las grandes metas de igualdad en la educación explícitamente en el diseño de las estrategias gubernamentales.

  • català

    El document descriu la distribució de credencials educatives en el cas mexicà, tenint com a referència el context d'una societat altament diferenciada i desigual. Després de plantejar el problema de la diversitat sociocultural i de la forma general de com s'ha afrontat des de la política educativa general, i després de reconèixer que els estàndars educatius necessaris a la participació social són dinàmics, s'analitza la distribució educativa de la població adulta i les característiques educatives dels caps de llar, en funció de la distribució de l'ingrés. Es constata que la distribució de l'educació a Mèxic és un fenomen molt recent, creixent, però altament desigual i amb nivells postbàsica en els estrats superiors de l'ingrés. Es descriu també, la participació escolar dels menors en funció del percentatge d'ingrés familiar, per constatar que la desigualtat que es registra en la distribució educativa dels adults es manté entre els menors. Es constata els baixos perfils d'escolaritat de tots els grups d'ingrés, i es planteja la problemàtica d'atendre simultàniament el creixement de l'educació bàsica i la del nivell postbàsic. El document conclou que l'atenció a la desigualtat educativa tot i que forma part del discurs polític, no ha sigut capaç de formular estratègies que condueixin a la disminució de les importants distàncies en l'educació dels diferents segments socials del país, plantejant la importància d'atendre les definicions del problema educatiu des de la política, des de la decisió pública d'incorporar les grans fites d'igualtat en l'educació explícitament en el disseny de les estratègies governamentals.

  • English

    The document describes the educational distribution in the Mexican case, within a context of a highly differentiated and unequal society. After considering the importance of attending the socio-cultural diversity of the Mexican society and recognizing the fact that educational standards are dynamic, the document describes the distribution of educational credentials among the adult population and its placement in the income distribution. It shows that educational distribution is a very recent and growing phenomenon, but also a very unequal one. It describes the school participation among minors and its relation to family income; the same distances that were found among the adult population are identified within the school age population. It highlights the low educational profiles of all the income groups, allowing to propose the importance of expanding at the same time basic and posbasic education. Although educational equality has been part of the political discourse, policies have not yet been developed to formulate strategies toward diminishing the educational gaps between social groups. It urges to include equality targets into public policies in education.