El 8 de juliol de 1950, Cesare Pavese torna per darrera vegada a Santo Stefano Belbo, probablement per acomiadar-se del seu amic més estimat, Pinolo Scaglione, i dels indrets de la seva infantesa que havia descrit a "La lluna i les fogueres". Pinolo, que apareix a la novel·la en el paper de segon protagonista, amb el nom de Nuto, està una mica alarmat per la dedicatòria que Pavese ha posat en l�exemplar de la novel·la que li ha regalat: "Per a Pinolo, aquest llibre, l�últim que hauré escrit". Llavors, Cesare, per tranquil·litzar-lo, agafa la ploma i afegeix un "potser" ("potser l�últim") per camuflar el que en realitat era el seu comiat irremeiable de la vida i de la literatura.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados