Resumen de Josep M. Espinàs

Josep M. Muñoz i Lloret (entrev.), Josep María Espinàs (entrevistado)

• Josep M. Espinàs (Barcelona, 1927) és un escriptor polifacètic, autor d�una obra àmplia (amb pràcticament tants títols, 82, com anys té), en la qual ha dominat l�element realista i testimonial, i que ha sabut trobar, des de fa més de cinquanta anys, un públic nombrós i fidel. Llicenciat en Dret l�any 1949, el 1953 obté el premi Joanot Martorell per la seva primera novel·la, "Ganivets o flames". L�any 1955 deixa d�exercir com a advocat i entra a treballar a l�editorial Destino. Al llarg de la dècada dels cinquanta publica set novel·les, entre les quals destaca sobretot "Combat de nit", i dos reculls de contes, amb un notable èxit de públic lector. La seva única incursió al teatre, "És perillós fer-se esperar", va ser traslladada al cinema amb el títol de "Distrito Quinto" (1958). L�any 1961 veu traduïda "Tots som iguals" als Estats Units i guanya el premi Sant Jordi amb "L�últim replà", que serà tanmateix la darrera novel·la que escriurà. Abans, el 1957, publica "Viatge al Pirineu de Lleida", el primer d�una llarga sèrie de llibres de viatges que, amb més de vint títols, no ha deixat de publicar d�aleshores ençà. La seva labor com a activista cultural el porta l�any 1960 a ser un dels fundadors dels Setze Jutges. És, a més, coautor de l�himne del FC Barcelona. Es professionalitza gràcies al periodisme, que sempre ha combinat amb la literatura. El 1976 comença a publicar una columna diària a l�"Avui", una col·laboració periodística que manté (a partir del 1999 a les pàgines d�"El Periódico"). Paral·lelament, condueix programes de reportatges i d�entrevistes per a la televisió. L�any 1985 funda, amb Isabel Martí, l�editorial La Campana, on d�aleshores ençà apareixen tant la seva "Obra completa" (en 9 volums) com els seus nous llibres de reflexions i de records, que no poden adscriure�s a un gènere concret, com són ara "Inventari de jubilacions" (1992), "Temps afegit" (2001), "Relacions particulars" (2007) i "El meu ofici" (2008), l�aparició dels quals alterna amb els seus populars «viatges a peu». Escèptic, irònic, distanciat del món intel·lectual, indiferent cap a la societat literària, al·lèrgic a les teoritzacions, sense cap ambició de bastir una Obra amb majúscula, li agrada recordar que són els lectors «els qui, amb el seu vot de lectura, han decidit que aquest ofici era el meu.»