Anti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wilde´s works: the second pole of a paradoxical mind

• Autores: Pau Gilabert Barberà
• Localización: Itaca: quaderns catalans de cultura clàsica, ISSN 0213-6643, Nº. 21, 2005 (Ejemplar dedicado a: Classicisme i anticlassicisme com a necessitats intel.lectuals), págs. 229-270
• Idioma: inglés
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    Per a Wilde, 'paradoxa' pot ser una epistemologia de la Veritat que intenta descobrir-la just en el centre d'una tensió intel.lectual generada per dos pols que, essent-ne tots dos la causa comuna, tots dos la reclamen com a pròpia. L'anàlisi acurada de l'obra de Wilde que presentem mostra com la seva ment privilegiada, a despit de la seva coneguda preferència pel temperament grec -i pel classicisme en general-, també sabia com generar una tensió entre hel.lenisme i antihel.lenisme, classicisme i anticlassicisme, en cerca d'una sempre necessària honestedat intel.lectual que mai no esquiva cap mena de repte.

  • English

    'Paradox' for Wilde might be an epistemology of Truth attempting to discover it just in the middle of an intellectual tension generated by two poles, which, being both the common cause of it, both also claim it as their own. The following accurate analysis of O. Wilde's works shows how his privileged mind, in spite of his well-known fondness for the Greek temper -and Classicism in general-, also knew how to generate a tension between Hellenism and Anti-Hellenism, Classicism and Anti-Classicism, in search of an always necessary intellectual honesty which never avoids all sorts of challenges.