Humorisme et classicisme: le roman espagnol dans le contexte européen pendant les premières décennies du XXe siècle

• Autores: Montserrat Reig i Pellicer, Jesús Carruesco García
• Localización: Itaca: quaderns catalans de cultura clàsica, ISSN 0213-6643, Nº. 21, 2005 (Ejemplar dedicado a: Classicisme i anticlassicisme com a necessitats intel.lectuals), págs. 219-228
• Idioma: francés
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    La concepció de la novel·la d'Unamuno i Pérez de Ayala és el resultat de la tensió entre clàssic i anticlàssic i la recerca d'una síntesi dels dos elements en un nou classicisme, característica de l'intent intel·lectual espanyol de principis de segle de situar-se en la cultura europea. L'element anticlàssic és, en aquests autors, el que Pirandello anomenava umorismo. Però és precisament a través de l'humorisme que la novel·la esdevé el gènere del nou classicisme, perquè només així pot atènyer la "veritat representativa" de la nova realitat múltiple i fragmentada i de l'heroi que aquesta requereix, una ombra d'una ombra, seguint el paradigma del mite de la caverna.

  • English

    Unamuno and Pérez de Ayala share a concept of the novel as a tension between classicism and anticlassicism. In their works, they aim at a synthesis of these two elements into a new classicism, characteristic of the intellectual attempt in the Spain of the beginning of the century to find a place in the European culture. In both authors, the anticlassical element is what Pirandello calls "umorismo", but it is precisely through humour that the novel becomes the genre of such new classicism. Humour is the only way to attain the "representative truth" of the modern reality, multiple and fragmented, and of the new kind of hero this reality requires: a shadow of a shadow, in terms of the Platonic myth of the cavern.