Els "diàlegs socràtics" de Plató com a escenificació d'una synousia i el seu valor filosòfic

• Autores: Antoni Bosch-Veciana
• Localización: Itaca: quaderns catalans de cultura clàsica, ISSN 0213-6643, Nº. 20, 2004 (Ejemplar dedicado a: Pensament i diàleg en escena), págs. 33-61
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen
  • English

    The present essay focuses on several of the so-called "Socratic dialogues" of Plato (Apology, Protagoras, Laches, Carmides, Meno, and, above all, Lysis) as a staging of "synousia", the best representation of Plato's new conception of the Socratic philosophic demeanor. Within the Socratic dialogue, "synousia" becomes what vertebrates the philosophic contents of the narrative offered by Plato through his dialogic writing. The polychrome nature of such "synousial" staging gives the philosophic contents of Plato's text an exceptional density.

  • català

    En el present estudi s'aborden alguns dels anomenats "diàlegs socràtics" de Plató des de la consideració que tots ells -l'Apologia, el Protàgoras, el Laques, el Càrmides, el Menó i, sobretot, el Lisis- escenifiquen allò que per a Plató millor i més excel.lentement representa la concepció nova del quefer filosòfic socràtic: la "synousia". La "synousia" esdevé en el "diàleg socràtic" allò que vertebra el contingut filosòfic de la narració que Plató ens ofereix a través de la seva escriptura dialogal. La policromia d'aquesta escenificació "synousial" dota el contingut filosòfic del text platònic d'una densitat excepcional.