Resumen de El diàleg narrat i la metamorfosi
- català
En aquest article partim de dos passatges extrets respectivament de la Poètica d'Aristòtil i de la República de Plató on aquests autors teoritzen sobre la transformació que implica el pas de la narració al diàleg, de la presència d'una sola veu narrativa a la multiplicitat de veus. La comparació dels dos textos ens duu a explorar l'ús que Plató i Aristòtil fan de "homoîos" i "amoibaîa" a l'hora de parlar de l'expressió dialogada. D'aquesta manera arribem a la conclusió que el diàleg persegueix un intercanvi violent que imposi l'homogeneïtzació de l'altre, la seva conversió en un "homoîos".
- English
This article starts from two passages from respectively the Poetics of Aristotle and the Republic of Plato, in which the authors theorize on the transformation implied by the passage from narrative to dialogue, from one single narrative voice to a multiplicity of voices. Comparison between the two texts leads us to explore the usage made by Plato and Aristotle of "homoîos" and "amoibaîa" when referring to the dialogic expression. Thus we reach the conclusion that dialogue seeks a violent exchange imposing homogenization on the other, the other's conversion into a "homoîos".
