Resumen de Varietats tradicionals, obtenció de cultivars amb característiques organolèptiques superiors i agricultura en espais periurbans catalans
En les societats riques, on els membres tenen majoritàriament cobertes les necessitats nutricionals, hi ha ara una demanada creixent de menjar que satisfaci també desitjos sensorials. Les necessitats sensorials tenen un component generalista (per exemple, preferència pel dolç) i un altre de particular. Les poques varietats tradicionals que han resistit la competència de les varietats millorades per producció acostumen a tenir un gran prestigi gastronòmic en les seves zones d�origen tot i que presenten problemes agronòmics perquè no han estat sotmeses a millora genètica. Són un bon punt de partida per crear nous productes destinats als mercats de proximitat (o més amplis, si són molt bones) i també una font de gens per introduir en cultivars seleccionats per a producció. Treballar amb varietats tradicionals té, a més, l�avantatge d�aprofitar els valors culturals que tenen aquestes varietats. Catalunya reuneix per la seva climatologia, orografia i història un bon nombre de varietats tradicionals candidates a ser recuperades per a aquest segment de consumidors. Paral·lelament, l�emergent agricultura periurbana les ha de tenir en compte com una peça clau en el nou model d�explotacions que s�està modelitzant.
