El Debat dels transgènics a Europa o com la pagesia europea busca alternatives: situació històrica d'un fenomen recurrent

• Autores: Esther Sánchez
• Localización: Quaderns agraris, ISSN 0213-0319, nº 30, 2006, págs. 109-116
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen

  • Han passat deu anys des que va arribar el primer cultiu transgènic o modificat genèticament (CMG) al món. Les dades indiquen que s�expandeixen a un ritme lineal (8,5 milions de pagesos, 90 milions d�hectàrees); han suposat la reducció de l�ús d�insecticides en centenars de milions de quilograms i han permès una notòria reducció d�emissions de gasos d�efecte d�hivernacle. Mentrestant, a Europa, els CMG han estat utilitzats per grups ecologistes per lluitar contra les multinacionals o les desigualtats socials. La història ens ensenya que a Europa cada crisi per superproducció agrària, acompanyada d�una davallada demogràfica o no, i normalment a causa de la incorporació d�innovacions, ha portat al temut excedent agrari. La pagesia ha sabut respondre sempre amb propostes d�agricultura alternativa: cultius farratgers per alimentar bestiar, cultius hortícoles de delicadesa i, després, ornamentals. Actualment, sembla que l�alternativa a Europa serà la producció ecològica, i dintre d�aquesta, potser, l�agroecologia. Així, si bé Europa menjarà transgènics, probablement la seva pagesia no els cultivarà. Sembla que ha arribat l�hora de trencar la falsa incompatibilitat: o transgènics o producció ecològica per als consumidors.