Condicions del pensar en el desemparament: esbós hermenèutic del Diari Filosòfic de Hannah Arendt

• Autores: Anna Pagès Santacana
• Localización: Ars Brevis: anuario de la Càtedra Ramon Llull Blanquerna, ISSN 1136-3711, Nº. 12, 2006, págs. 74-92
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    Aquest article és un esbos hermenèutic d’un dels aspectes centrals en el Diari Filosòfic de Hannah Arendt, de publicació recent. Es tracta de les condicions del pensar en el desemparament. Segons Arendt, el pensar és l’única activitat pura que podem dur a terme d’una manera incondicionada, i ens condueix a l’altre: ja sigui pel diàleg que hi mantenim en la solitud, ja sigui perquè tot pensar es concreta en un pensament que pot ser comunicat als altres. Aquestes condicions del pensar no són, en canvi, possibles en un context de desemparament o de desesperació, on el subjecte abdica del pensar i desconfia de si mateix. Si l’aïllament no afavoreix el pensar, no el fa possible, la nostra època revela grans dificultats per l’incondicionat. Ens trobem davant d’un repte educatiu i filosòfic que Arendt problematitza en les notes del seu Diari i que ens cal reelaborar per donar-li un nou sentit.

  • English

    This article is a reflection about thinking conditions in Hannah Arendt's “Philosophical Diary” which has been recently published.

    It is an introduction to a possible hermeneutics of Arendt's notes, that is the relation between the act of thinking and its conditions:

    solitude or desperation and isolation. Whereas we could think in solitude as a dialogue with others, it is not possible to start to think in desperation or isolation. Our times reveal this is a main problem to maintain our capacity to think, and in consequence, today we must face, from a practical point of view, the fact of a new crisis in language and politics as a common world.