El proceso constructivo de la Seo de Mallorca durante la Edad Media

• Autores: Jaume Sastre Moll
• Localización: Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: Revista d'Estudis Històrics, ISSN 0212-7458, Nº. 61, 2005, págs. 321-328
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen

  • Iniciciada la nova seu de Mallorca pel rei Jaume II, els seus succesors dinàstics foren els que acabaren la Capella Reial i de la Trinitat, àmbit que coneixem com a capçalera de la Seu. Els posteriors monarques de la Corona Aragonesa no prestaren atenció a la seva construcció, com a la resta de les necesitats del regne. A les altres etapes constructives de la Catedral de Mallorca els bisbes foren els principals protagonistes de les iniciatives financeres, que permeteren dur a terme la finalització de la Seu. Un d'ells. Lluís de Prades i Arenós (1392-1429). emparentat amb la Casa reial d'Aragó, menyspreat per la bibliografia, esdevé el personatge més modern i amb una nova visió que impulsà la seva construcció, encara que el seu escut heràldic figuri sols en una esquifida i amagada clau de volta. Amb la Proferta, un nou sistema recapdatori que permeté ingresar unes 10.000 lliures, s'edificaren el Porial del Mirador, s'alçaren dos parells de columnes, es construiren quatre capelles fins als portals de l'Almoina i dels Apòstols, i els respectius trams laterals.