El present article estudia la figura dels assessors del batle i del veguer, lletrats que s'associaven a les curies d'aquets oficials per suplir llur carència de conneixences jurídiques. L'aparició dels assessors c s produí al llarg dels primers anys del regnat de Jaume II com a conseqüència de la més ampla difusió del dret romanocanònic que es donà a Mallorca. El treball analitza l'estatut orgànic del càrrec -nomenament, requisits, responsabilitat i remuneració- fin i tot intenta desllindar les atribucions que el batle i els veguers podien exercir en solitari d'aquelles per a les quals necessitaven l'ajut de l'assessor.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados