Biel Mesquida: un escriptor a l'aguait

• Autores: Biel Mesquida i Amengual (entrevistado), Josep M. Muñoz i Lloret (entrev.)
• Localización: L' Avenç: Revista de història i cultura, ISSN 0210-0150, Nº 337, 2008, págs. 16-26
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen

  • Biel Mesquida educat a Mallorca, el 1964 va anar a Barcelona a estudiar a la universitat, on va entrar en el món del catalanisme cultural i de l'antifranquisme. El 1969 es va llicenciar en ciències biològiques (deu anys més tard també ho farà en periodisme). Va irrompre en la literatura amb una novel·la de formació, L'adolescent de sal, influïda pel textualisme francès i premiada el 1973 amb el Prudenci Bertrana però no publicada, per raons de censura, fins al 1975. Va dirigir la col·lecció Ucronia, lligada a la revista El viejo topo, on va publicar Self Service (1977, escrit amb Quim Monzó) i Puta Marès (Ahí) (1977). El 1980, se'n va tornar cap a Mallorca, on ha viscut des d'aleshores, amb intermitències i amb anades sovintejades a Barcelona, i on fa feina a la Universitat de les Illes Balears. Mesquida ha convertit l'illa en el seu laboratori, i en l'escenari de la seva escriptura, que es resisteix a la classificació en gèneres (Doi, 1990, Excelsior o el temps escrit, 1995, Vertígens, 1999, T'estim a tu, 2001, Els detalls del món, 2005, i el recent Acrollam, 2008). El seu esperit crític i la seva llengua exuberant i magnètica li han valgut nombrosos guardons literaris. Col·laborador a diversos mitjans, poeta semiclandestí (The Blazing Library, 1994), director del Festival de Poesia de la Mediterrània, Mesquida ha reivindicat el llenguatge poètic i ha convertit els seus textos en una autèntica festa verbal.