Resumen de La vegetació del Delta de l'Ebre (VII): Els Tamarigars (classe Nerio-Tamaricetea Br.-Bl. et Bolòs 1958). Revisió sintaxonòmica dels Tamarigars de Catalunya
En aquest article estudiem els tamarigars que es desenvolupen en el delta de l�Ebre. Les dades obtingudes permeten identificar dues associacions: l�Inulo crithmoidis-Tamaricetum boveanae Izco, Fernández-González et A. Molina 1984, sobre sòls força salins, i l�Agrostio stoloniferae-Tamaricetum canariensis Cirujano 1981, molt més sensible quant a salinitat edàfica. D�aquesta darrera, en descrivim una subassociació (elymetosum farcti subass. nova), que és capaç de colonitzar alguns medis dunars. La revisió dels estudis realitzats a Catalunya sobre els tamarigars indiquen l�existència de dues aliances: Tamaricion africanae Br.-Bl. et O. Bolòs 1958, sobre sòls feblement salins o gens de les vores fluvials i els barrancs (Ebre, Segre, etc.) i representada per una associació (Tamaricetum canariensis Br.-Bl. et O. Bolòs 1958 corr. O. Bolòs 1973), i el Tamaricion boveano-canariensis Izco, Fernández-González et A. Molina 1984, típica de sòls marcadament més salins. Aquesta darrera aliança comprèn dues associacions: l�Agrostio stoloniferae-Tamaricetum canariensis, localitzada al territori sicòric i al delta de l�Ebre, i l�Inulo crithmoidis-Tamaricetum boveanae, exclusiva del delta de l�Ebre.
