Se caracterizan diferentes materias primas alternativas a las convencionales para la fabricación de pastas para papel, como los residuos agrícolas sarmientos de vid y tallos de algodonera, y vegetales arbustivos como la Leucaena JeucocephaJa y el tagasaste (Chamaecytisus proliferus). Al comparar los resultados de caracterización, se destacan como mejores materias primas el tagasaste y los tallos de algodonera, por sus mayores contenidos de holocelulosa (79,73% y 72,86%) ya-celulosa (45,37% y 58,48%), Y poseer menos extraíbles con etanol-benceno (2,64% y 1,42%) Y solubles en agua caliente (2,79% y 3,33%) Y en sosa al1 % (16,67% Y 20,34%), por lo que darán lugar a mayores rendimientos de pasta, con el consiguiente mejor aprovechamiento de las materias primas. Se pastean los materiales anteriores utilizando etilenglicol (180 GC, 75 minutos, 65% de etilenglicol y 1500 vueltas en el refinador PFI). Los resultados de caracterización de las pastas y de la hojas de papel correspondientes, señalan al tagasaste como la mejor materia prima, pues proporciona pastas que dan lugar a hojas de papel con mayores valores de la longitud de rotura (4.644 m), alargamiento (2,87%), índice de estallido (2,46 kN/g), índice de desgarro (0,33 mNm'/g) y blancura (40,92% ISO); además el rendimiento de la pasta es elevado 86,88%), con un buen aprovechamiento del material. Por el contrario, los sarmientos de vid constituyen la peor materia prima de las consideradas.
Different alternative raw materials to conventional ones for paper pulp production are characterized, such as agricultural waste (vine shoots and cotton stems) and shrubby plants like Leucaena jeucocephala and tagasaste (Chamaecytisus proliferus). Comparing the characterization results, tagasaste and cotton stems stand out as the best raw materials due to their higher holocellulose (79.73% and 72.86%) and ya-cellulose (45.37% and 58.48%) contents, and their lower levels of extractables with ethanol-benzene (2.64% and 1.42%), hot water solubles (2.79% and 3.33%), and solubles in 1% soda ash (16.67% and 20.34%). Therefore, they will result in higher pulp yields and, consequently, better utilization of raw materials. The above materials are pasteurized using ethylene glycol (180 GC, 75 minutes, 65% ethylene glycol and 1500 turns in the PFI refiner). The characterization results of the pulps and corresponding paper sheets indicate that tagasaste is the best raw material, as it yields pulps that produce paper sheets with higher values for breaking length (4,644 m), elongation (2.87%), burst strength (2.46 kN/g), tear strength (0.33 mNm'/g), and whiteness (40.92% ISO). Furthermore, the pulp yield is high (86.88%), with good material utilization. Conversely, vine shoots are the worst raw material among those considered.
Es caracteritzen diferents matèries primeres alternatives a les convencionals per a la fabricació de pastes per a paper, com els residus agrícoles sarments de vinya i tiges de cotonera, i vegetals arbustius com la Leucaena JeucocephaJa i el tagasaste (Chamaecytisus proliferus). En comparar els resultats de caracterització, es destaquen com a millors matèries primeres el tagasaste i les tiges de cotonera, pels seus majors continguts de holocelulosa (79,73% i 72,86%) ja-cel·lulosa (45,37% i 58,48%), I posseir menys extraïbles amb etanol-benzè (2,64% i 1,42%) I solubles en aigua calenta (2,79% i 3,33%) I en fada al1 % (16,67% I 20,34%), per la qual cosa donaran lloc a majors rendiments de pasta, amb el consegüent millor aprofitament de les matèries primeres. Es pastean els materials anteriors utilitzant etilenglicol (180 GC, 75 minuts, 65% d'etilenglicol i 1500 voltes en el refinador PFI). Els resultats de caracterització de les pastes i de la fulls de paper corresponents, assenyalen al tagasaste com la millor matèria primera, perquè proporciona pastes que donen lloc a fulls de paper amb majors valors de la longitud de trencament (4.644 m), allargament (2,87%), índex d'esclat (2,46 kN/g), índex d'esquinçament (0,33 mNm'/g) i blancor (40,92% ISO); a més el rendiment de la pasta és elevat 86,88%), amb un bon aprofitament del material. Per contra, els sarments de vinya constitueixen la pitjor matèria primera de les considerades.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados