Granada, España
Las técnicas de análisis genético de restos antiguos están siendo utilizadas para tratar de resolver uno de los misterios más grandes de la historia, cual es el de desvelar los orígenes de Cristóbal Colón. Si bien es cierto que ningún proyecto científico donde se incluya la investigación y el desarrollo de nuevas técnicas tiene, a priori, el éxito garantizado, sí que es cierto que con la tecnología actual se pueden intentar estudios que permitan aclarar el origen de Colón o, cuando menos, descartar algunas dc las múltiples hipótesis existentes en la actualidad. Este fue el compromiso con el que desde la Universidad de Granada respondimos a la propuesta del promotor de esos estudios, el historiador Marcial Castro, de Estepa (Sevilla) España.
En identificación humana el ADN ha tomado un papel primordial a través del desarrollo de las ciencias forenses. Desde esta perspectiva, clasificamos al ADN en tres tipos diferentes, según el modo de herencia, lo que implica los usos y limitaciones en identificación humana. El primer tipo es el ADN autosómico, conformado por los 22 pares de cromosomas autosómicos (o sea, no ligados al sexo), y que toda persona lo tiene procediendo la mitad del padre y la otra mitad de la madre. Este ADN conforma la mayor parte del ADN nuclear (un 98% del total aproximadamente), y sirve para hacer estudios de paternidad y maternidad, al igual que para establecer otros vínculos familiares (hermanos, tíos, primos) siempre que no nos alejemos mucho generacionalmente de las personas a estudiar. Es único para cada persona, excepto los gemelos univitelinos, y tiene un altísimo poder de identificación (>99.9999%).
El segundo tipo es el ADN del cromosoma Y, ubicado en la pareja 23 de cromosomas nucleares, y que determina el sexo masculino. Este ADN se hereda completamente desde el padre a todos sus hijos varones, por lo que sirve para determinar la paternidad y para establecer vínculos entre personas que tengan antecesores comunes por la misma línea. Su capacidad de identificación está limitada ya que es compartido por varias personas (igual que el primer apellido no es único de una persona, sino que lo tienen todos los hermanos, tíos y primos paternos, hijos varones, etc.) El tercer tipo es el denominado ADN mitocondrial, así llamado por encontrarse dentro de las mitocondrias (es por tanto extranuclear). Con un tamaño muy pequeño (16.569 unidades o pares de bases), tiene forma circular y está presente con múltiples copias idénticas dentro de una misma célula, lo cual facilita su estudio en muestras muy antiguas o degradadas, como son los restos óseos. Se hereda exclusivamente de la madre, de modo que todas las personas procedentes de una misma línea materna (hermanos, primos hijos de hermanas de la madre, etc.) lo tienen idéntico, por lo que al igual que le pasaba al cromosoma Y, su capacidad de identificación está limitada ya que es compartido por diferentes personas. En los estudios de identificación de Cristóbal Colón desarrollados hasta la fecha, se ha tratado de responder a dos cuestiones principales: una, dónde están los huesos de Colón, y dos, de dónde era Cristóbal Colón. La respuesta a la primera cuestión tiene ya una respuesta definitiva, porque tras la comparación del ADN mitocondrial de los huesos -presuntos- de Colón que hay en la Catedral de Sevilla con el ADN de los huesos de su hermano Diego, se ha observado que ambos son idénticos (propio de personas con la misma madre), además de que los estudios antropológicos (dirigidos por el Prof. Miguel Botella de la Universidad de Granada) confirman que por las características antropométricas esos restos pueden ser los de Colón, si bien es cierto que hay que decir que en Sevilla no está el esqueleto completo de una persona, sino el 20 ó 30% del mismo como mucho. El resto del esqueleto de Colón debería estar en República Dominicana, aunque no se nos ha permitido aún realizar ningún estudio que científicamente avale esta hipótesis.
La segunda parte de nuestra investigación, de dónde era Cristóbal Colón, está en marcha. Para ello se han desarrollado estudios de dos tipos diferentes. Uno, tratando de corroborar la denominada "teoría mallorquinista" que hace a Colón balear de Felanitx (Mallorca) e hijo de D. Carlos Príncipe de Viana y de Margalida Colom. Se está estudiando el ADN del cromosoma Y de Cristóbal Colón, de su hijo Hernando (que se enterró en la Catedral de Sevilla y sobre el que no hay dudas de su identificación) y del posible padre, según la teoría mallorquina, D. Carlos de Evreux, Principe de Viana, cuyo cuerpo yace en el Monasterio de Poblet (Tarragona). Aunque su identificación no está exenta de polémica, ya que en el féretro hay restos de varias personas; todo parece indicar que la parte superior momificada corresponde al cuerpo de D. Carlos. La forman cabeza, cuello, tronco y ambas extremidades superiores; faltan el antebrazo y la mano derecha, que según referencias históricas fueron extirpados como reliquia. Paralelamente a esta investigación, y asumiendo desde el comienzo de estos estudios un planteamiento científico abierto a la verdad, sea cual sea, se está analizando el ADN del cromosoma "Y" en 477 personas de apellidos "Colom" de la zona de Cataluña, Valencia, Baleares y Sur de Francia. Así como de apellido "Colombo" de las regiones de Liguria y Lombardía en Italia. Con ello se pretende encontrar una posible relación entre el ADN del descubridor y descendientes colaterales que habiten en esas zonas.
Les tècniques d'anàlisis genètiques de restes antigues s'apliquen ara per mirar de resoldre un deis més grans misteris de la historia: els orígens de Cristòfol Colom.
Tot i ésser ver que cap projecte científic que inclogui la investigació i el desenvolupament de noves tècniques té l'èxit garantit a priori, també ho és que amb la tecnologia actual es poden escometre estudis que permetin aclarir l'origen de Colom o, almanco, treure del mig algunes de les nombroses hipòtesis avui plantejades. Aquest va ésser, de fet, el compromís de la Universitat de Granada, adquirit a proposta del promotor dels estudis, l'historiador Marcial Castro, de la localitat sevillana d'Estepa.
En la identificació humana l'ADN ha adquirit un paper primordial a través de l'evolució de les ciències forenses.
Des d'aquesta perspectiva, classificam l'ADN en tres de diferents segons el model d'herència, el que implica els usos i limitacions en identificació humana.
El primer tipus és l'ADN autosòmic, conformat pels vinti-dos parells de cromosomes autosòmics (és a dir, deslligats del sexe) de procedència materna i paterna, a parts iguals. Constitueix la major part de l'ADN nuclear (un 98%, aproximadament) i es fa servir en els estudis de paternitat i maternitat i també per establir altres vincles familiars (germans, oncles, cosins) sempre que la distància generacional entre les persones avaluades no sia excessiva.
L'ADN autosòmic és únic per a cada individu, llevat el cas dels germans bessons univitel·lins, i té un poder d'identificació altíssim (superior al 99,9999%).
El segon tipus és l'ADN del cromosoma Y, determinant del sexe masculí i plaçat en la parella núm. 23 dels cromosomes nuclears. Aquest ADN, transmès totalment pel pare als fills mascles, serveix per determinar la paternitat i per establir vincles entre persones amb antecessors comuns per la mateixa línia. La seva capacitat d'identificació és, tanmateix, limitada perquè és compartit per diverses persones (com també el primer llinatge d'un home no és exclusiu d'ell perquè el comparteix amb tots els germans, oncles, cosins paterns, fills mascles, etc.).
El tercer tipus, denominat ADN mitocondrial, el trobem a l'interior de les mitocòndries (és, per tant, extranuclear).
Molt curt (16.569 unitats o parells de bases) i de forma circular, està present amb múltiples còpies idèntiques dins d'una mateixa cèl·lula. Aquesta circumstància facilita el seu estudi en mostres molt antigues o degradades com poden ésser les restes òssies. Com que s'hereta exclusivament de la marc, és idèntic en les persones procedents d'una mateixa línia materna (germans, cosins fills de germanes de la mare, etc) i, en conseqüència -tal com succeïa amb el cromosoma Y- la seva capacitat d'identificació és limitada perquè és compartit per diferents persones. Els estudis d'identificació de Cristòfol Colom han pretès donar resposta a dues qüestions principals: una. on reposen els ossos de Colom'?, l'altra, d'on era cl descobridor? La primera qüestió té ja una resposta definitiva: després de comparar l'ADN mitocondrial dels ossos de la Catedral de Sevilla amb el dels de Diego, germà de l'almirall, es conclou que tots dos són idèntics (el que és propi de germans de mare); a més, els estudis antropològics dirigits pel Prof. Miguel Botella, de la Universitat de Granada, confirmen que, ateses les característiques antropomètriques, aquelles despulles poden ésser les de Colom, tot afegint que a Sevilla no es conserva un esquelet complet sinó només del 20 al 30% de l'ossada. La resta hauria d'estar a República Dominicana, tot i que no ens ha estat permès de realitzar cap estudi que científicament avali aquesta hipòtesi. La segona vessant del nostre estudi, d'on era Cristòfol Colom, està en curs. Per mirar de respondre, hem engegat dues investigacions: un mira de corroborar la denominada "teoria mallorquina" perquè fa a Colom natural de Felanitx i fill de Carles, Príncep dc Viana, i de Margalida Colom.
En marxa està l'estudi dels ADN del cromosoma Y de Cristòfol Colom, del seu fill Hernando (inhumat a la Catedral de Sevilla, sense haver-hi dubtes d'identificació) i de Carles d'Evreux, Príncep de Viana, sepultat al Monestir tarragoní de Poblet.
En paral·lel, tot assumint dc bon començament un plantejament científic obert a la veritat, està en curs l'anàlisi de l'ADN del cromosoma Y dc 477 persones amb llinatge "Colom" de l'àrea de Catalunya, València, Balears i Sud de França, i amb llinatge "Colombo" de les regions dc la Liguria i la Llombardia, a Itàlia. Es pretén així establir una possible relació entre l'ADN del descobridor i el dels descendents col·laterals que puguin habitar aquelles contrades.
Genetic analysis techniques of ancient remains are being used to try and solve one of the greatest I mysteries in history, that of the discovery of the origins of Christopher Columbus. Although it is true that no scientific project which includes the investigation and development of new techniques has, a priori, guaranteed success, it is also true that with current technology it is possible to carry out studies which enable us to clarify the origin of Columbus or, at least, rule out some of the many currently existing hypotheses. This was the commitment with which the University of Granada responded to the proposal from the sponsor of these studies, the historian Marcial Castro of Estepa, Seville.
DNA has played a fundamental role throughout the development of forensic science. From this perspective we have classified the DNA into three different types, according to the manner of inheritance, which has implications for the usage and limitations in human identification.
The first type is autosomal DNA, made up of the 22 autosomal chromosome pairs (not linked to sex) and of which everybody has half derived from the father and the other half from the mother. This DNA forms the majority of the DNA nucleus (approximately 98% of the total) and is used for carrying out paternity and maternity studies and equally establishing other family links (brothers, unless, male cousins) providing that we don't digress too far in terms of generations from the people to be studied. It is unique to each individual, except for monozygotic twins and is highly effective for identification (>99.9999%). The second type is Y chromosome DNA, located in pair 23 of the chromosome nuclear and which determines the masculine sex.
This DNA is inherited completely from the father by all his sons; this is used in order to determine paternity and to establish links between people with common ancestors of the same line. Its identification capability is limited since it is shared by several people (in the same way that in some European countries the first surname is not unique to any one individual but is held by all brothers, unless and paternal male cousins, sons, etc.) The third type is named mitochondrial DNA, so-called because it is found inside the mitochondria (and is therefore extranuclear). Extremely small in size (16.569 units or base pairs), it is circular in shape and has multiple identical copies within one same cell, enabling it to be studied in particularly old or deteriorated samples, as is the case with bone remains. It is exclusively inherited from the mother and is identical in all females from one same maternal line (siblings, cousins, children of sisters of the mother, etc.) As with the Y chromosome, its identification capability is limited since it is shared by different people.
In the studies to identify Christopher Columbus developed to date, attempts have been made to answer two main questions: one, where are Columbus's bones, and two, where did Christopher Columbus originate from.
The answer to the first question already has a definite answer, as the mitochondrial DNA comparison of the "alleged" bones of Columbus which are in Seville cathedral with the DNA of the bones of his brother Diego, has shown that they are both identical (typical of people with the same mother). Furthermore, the anthropological studies (conducted by Prof. Miguel Botella of the University of Granada) confirm that judging from the anthropometric characteristics these remains could be those of Columbus, although it should be mentioned there is no complete skeleton in Seville but only 20 or 30% of it at most.
The rest of Columbus's skeleton is said to be in the Dominican Republic, although we have not been allowed to carry out any studies to scientifically confirm this hypothesis.
The second part of our investigation, where did Christopher Columbus originate from, is currently underway.
For this, two different types of studies have been developed. One, trying to corroborate the so-called "Majorcan theory" which postulates that Columbus was from the Balearic Islands, Felanitx (Mallorca) and was son of D. Carlos Prince of Viana and Margalida Colom.
Studies are being carried out on the Y chromosome DNA of 3 individuals: Christopher Columbus, his son Hernando (who was buried in Seville's cathedral and whose identity presents no doubts) and the possible father D. Carlos of Evreux, Principe de Viana, whose body lies in the Monastery in Poblet (Tarragona). However the identification of this last individual is not without controversy since his coffin contains remains of different people. But it all seems to indicate that the upper mummified section corresponds to the body of D. Carlos. This section forms the head, neck, trunk and both upper extremities. The forearm and the right hand are missing, according to historical! references, were removed as relies.
Parallel to this investigation on the possible Majorcan origin of Columbus, another investigation is being carried out on the "Y" chromosome DNA of 477 people with the surname "Colom" in the regions of Catalonia, Valencia, the Balearics and South of France. This study is also being carried out on the surname "Colombo" from the Liguria and Lombardy regions in Italy. With this it is hoped to find a possible relationship between the DNA of the explorer and collateral descendents who live in these areas. In this way, from the very beginning of these studies, a scientific approach to the truth is guaranteed whatever the outcome.
Les techniques d'analyse génétique de restes humains sont actuellement utilisées pour essayer de résoudre l'un des plus grands mystères de l'histoire, les origines de Christophe Colomb.
S'il est vrai que le succés d'un projet scientifique comportant de la recherche et le développement de nouvelles techniques n'est pas, a priori, garantí, il est vrai aussi que gráce à la technologie actuelle, nous pouvons tenter des études pour éclaircir l'origine de Colomb ou, du moins, écarter un certain nombre des múltiples hypothèses que nous avons aujourd'hui. C'est dans ce propos que nous répondons, depuis PUniversité de Granada, à la proposition du promoteur de ees études, l'historien Marcial Castro, d'Estepa, Seville.
L'ADN a acquis un role primordial en identification humaine, gráce au développement des sciences légistes.
Dans cette perspective, nous classerons l'ADN en trois types différents, selon la forme d'hérédité, ce qui implique les usages et les limites en identification humaine. Le premier type est l'ADN autosomique, formé des 22 paires de chromosomes autosomiques (c'est à diré non rattaché au sexe), que toute personne possede, la moitié provcnanl du père, l'autre moitié de la mere. Cet ADN forme la plus grande partie de l'ADN nucléairc (environ 98% du total) et sert à faire des études de paternité et de maternité ou à établir d'autres liens familiaux (frères et soeurs, oncles et tantes, cousins et cousines) si nous ne nous éloignons pas trop, en termes de générations, des personnes à étudier. II est unique pour chaqué personne, sauf pour les jumeaux univitcllins, et a un tres haut pouvoir d'identification (>99.9999%). Le second type cst l'ADN du chromosome Y. Situé dans la paire 23 des chromosomes nucléaircs, il determine le sexe masculin. Cet ADN est transmis intégralemcnt du père au fils, et sert done à déterminer la paternité et á établir les liens entre des personnes qui ont des aneé- tres communs sur la meme lignée.
plusieurs personnes (comme le nom qui n'est pas unique à une personne, mais aussi utilisé par les frères, oncles et cousins paternels, fils, etc.) Le troisiòme type est l'ADN mitochondrial, appclé ainsi car il se trouve dans les mitochondries (il est donc extranucléaire).
D'une très petite taille (16.569 unités ou paires de base), il a une forme circulaire et est present avec de múltiples copies idèntiques dans une mème cellule, ce qui facilite son ctude dans des restes très anciens ou degradés, comme les restes osseux. II s'hérite exclusivemcnt de la mère, et toutes les personnes provenant d'une mème lignée maternelle (frères et soeurs, cousins cousines enfants des soeurs de la mère, etc.) ont le mème. Tout comme pour le chromosome Y, son identification est limitée car il est commun à plusieurs personnes.
Les études d'identification de Christophe Colomb menees jusqu'à maintenant essayait de repondré à deux principales qüestions : oú sont les restes de Christophe Colomb et d'oú vient Christophe Colomb.
La première question a déjà une réponse définitive, car en comparant l'ADN mitochondrial des os presumes de Christophe Colomb qui se trouvent dans la cathédrale de Séville, avec l'ADN des os de son frère Diego, on a découvert qu'ils étaient idèntiques (comme chez les personnes qui ont la mème mère) et en plus les recherches anthropologiques (dirigées par le Prof. Miguel Botella de l'Univcrsité de Grenade) confirment que, par les característiques anthropologiques, ces restes pourraient bien ètre ceux de Christophe Colomb. Mais il faut aussi dire qu'il n'y a pas le squelette complet à Séville mais seulement 20 ou 30 % tout au plus de ce dernier.
Le reste du squelette de Christophe Colomb devrait ètre en République Dominicaine, mais on n'a pas encoré autorisé la réalisation d'une étude qui avalerait scientifiquement cette hypothèse. La seconde partie de notre recherche, d'oü vient Christophe Colomb, est en route. Pour cela, on a mis en marche deux types d'études différentes. L'une essaie de corroborer ce qu'on appelle la "théorie majorquiniste" qui prétend que Christophe Colomb provient des ïles Baleares, de Felanitx (Majorque) et est le fils de D. Carlos Prince de Viana et de Margalida Colom. On étudie actuellement l'ADN du chromosome Y de Christophe Colomb, de son fils Hernando (qui est enterré dans la cathédrale de Séville et dont il n'y a pas de doutes sur l'identification) et du possible père, selon la théorie majorquiniste, D. Carlos de Evreux, Prince de Viana, dont le corps se trouve au monastère de Poblet (Tarragone). Bien que son identification n'est pas exempte de polémique, puisque le cercueil renferme des restes de plusieurs personnes, tout semble indiquer que la partie supérieure momifiée corresponde au corps de D. Carlos. Soit la tète, le cou, le tronc et les deux extrémités supérieures, l'avant-bras et la main droite ayant été extirpés comme relique, selon des references històriques.
Parallèlement à cette recherche, comme notre étude scientifique, dès le départ, est à la recherche de la vérité quelle qu'elle soit, on est aussi en train d'analyser l'ADN du chromosome "Y" de 477 personnes portant le nom "Colom" dans la zone de la Catalogne, de Valence, des Baleares et du Sud de la France. Et portant le nom "Colombo" dans les regions de Ligurie et de Lombardie en Italie. Nous prétendons ainsi trouver une possible rclation entre l'ADN du découvreur et ses descendants collatéraux qui habitent ces régions.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados