Estudio de la morfología del refuerzo en materiales compuestos de polímero. Aplicación al poliéster insaturado modificado de impacto con partículas de un copolímero de butadieno-acrilonitrilo

• Autores: P. Pagès, Félix Carrasco Alonso, T. Lacorte, Xavier Colom Fajula, Francisco Javier Cañavate
• Localización: Afinidad: Revista de química teórica y aplicada, ISSN 0001-9704, Vol. 60, Nº 507, 2003, págs. 443-449
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Estudi de la morfologia del reforç en materials compostos polimèrics. Aplicació al poliéster insaturat reforçat amb partícules d'un copolímer de butadiè-acrilonitril
  • Study of the reinforcing elastomer morphology in polymer composites. Application to unsaturated polyester reinforce with butadiene-acrylonitrile copolymer particles
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen
  • español

    El objetivo del presente trabajo ha consistido en la caracterización morfológica de las partículas de refuerzo elastoméricas de un copolímero de butadieno-acrilonitrilo (VTBN), una vez han sido dispersadas en distintas proporciones (2.4 a 23.1% en peso) en matrices de poliéster insaturado (UP). El interés del estudio se fundamenta en que las características mecánicas básicas del material compuesto VTBN/UP dependen del tamaño, densidad y morfología de las partículas de refuerzo. La técnica experimental utilizada ha consistido en el procesado de una serie de microfotografías ópticas mediante el uso de un analizador de imágenes, lo que ha permitido realizar una serie de cálculos estadísticos destinados a caracterizar morfológicamente las partículas de refuerzo. Se han comparado tales valores con los obtenidos por metalografía cuantitativa. Se ha podido demostrar la dependencia entre el tamaño de partículas y la proporción refuerzo/matriz, realizándose una serie de estudios estadísticos que permiten calcular la densidad de partículas en función de dicha proporción y del tamaño de las mismas. Asimismo, se ha estimado que la proporción máxima admisible de refuerzo es de un 16.7% en peso, ya que para valores superiores se produce una inversión de fases en el material compuesto estudiado.

  • català

    L'objectiu del present treball ha consistit en la caracterització morfològica de les partícules de reforç elastomèriques d'un copolímer de butandiè-acrilonitril (VTBN), una vegada han estat dispersades en diferents proporcions (2.4 a 23.1% en pes) en matrius de polièster insaturat (UP). L'interès de l'estudi es fonamenta en què les característiques mecàniques bàsiques del material compost VTBN/UP depenen de la grandària, densitat i morfologia de les partícules de reforç. La tècnica experimental utilitzada ha consistit en el processament d'una sèrie de microfotografies òptiques mitjançant l'ús d'un analitzador d'imatges, la qual cosa ha permès realitzar una sèrie de càlculs estadístics destinats a caracteritzar morfològicament les partícules de reforç. S'han comparat tals valors amb els obtinguts per metalografia quantitativa. S'ha pogut demostrar la dependència entre la grandària de partícules i la proporció reforç/matriu, realitzant-se una sèrie d'estudis estadístics que permeten calcular la densitat de partícules en funció d'aquesta proporció i de la grandària d'aquestes. Així mateix, s'ha estimat que la proporció màxima admissible de reforç és d'un 16.7% en pes, ja que per a valors superiors es produeix una inversió de fases en el material compost estudiat.

  • English

    The objective of this work was the morphological characterization of elastomeric reinforcing particles of a butadiene-acrylonitrile copolymer (VTBN) after they were dispersed in different proportions (2.4 to 23.1 wt%) in unsaturated polyester (UP) matrices. The study is based on the fact that the basic mechanical characteristics of the VTBN/UP composite material depend on the size, density, and morphology of the reinforcing particles. The experimental technique used consisted of processing a series of optical micrographs using an image analyzer, which allowed for a series of statistical calculations to morphologically characterize the reinforcing particles. These values were compared with those obtained by quantitative metallography. The dependence between particle size and the reinforcement/matrix ratio was demonstrated, and a series of statistical studies were performed to calculate the particle density as a function of this ratio and particle size. Furthermore, it has been estimated that the maximum permissible proportion of reinforcement is 16.7% by weight, since for higher values a phase inversion occurs in the composite material studied.