La represión de las lenguas nacionales bajo el autoritarismo del siglo XX: los casos de Estonia y Cataluña

• Autores: Delaney Michael Skerret
• Localización: Revista de llengua i dret, ISSN-e 2013-1453, ISSN 0212-5056, Nº. 48, 2007, págs. 251-314
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • La repressió de llengües nacionals sota l'autoritarisme al segle XX: els casos d'Estònia i Catalunya
  • The repression of National Languages under Authoritarianism in the 20th Century: the cases of Estonia and Catalonia
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 5 Citas
• Resumen
  • español

    Los regímenes soviético y franquista pretendían extender su ideología política, en Estonia y Cataluña, respectivamente, en el siglo XX. Las lenguas autóctonas se veían controladas a través de la censura y la represión. Es más, como parte de sus ideologías, los líderes de ambos extremos querían reemplazar las lenguas autóctonas con las suyas (el ruso y el castellano) ya que éstas formaban gran parte del nuevo orden que procuraban crear. Esta tesis compara y contrasta los diversos métodos de control de lengua y de lenguaje, para demostrar que los estados multilingües centralizados —cualquiera que sea su ideología política— pueden emplear sistemas sorprendentemente parecidos, dejando a las comunidades lingüísticas privadas del derecho de usar y desarrollar sus lenguas propias.

    La mayoría de la gente no hizo caso al lenguaje público oficial o a su ideología en ambos casos y se puede hablar de dos mundos sociolingüísticos en Estonia: uno oficial y sovietizado; el otro, no oficial y de carácter muy nacional (P. Vihalemm y Lauristin, 1997). Los catalanes también mantuvieron tenazmente su mundo cultural y lingüístico privado. El efecto del control centralizado en la cultura nacional y, por tanto, también en la lengua, sin embargo, no debe olvidarse: la tolerancia lingüística con personas de habla rusa (en el caso estonio) y de habla castellana (en el caso catalán) aun si ellos hablan estonio o catalán se puede ver como parte de la continuación del “complejo de minoría” (Druviete, 2003, p. 5) que se formó durante el período autoritario. Por cierto, este tipo de acuerdo lingüístico es menos frecuente en Estonia pero aún existe y en Cataluña parece ser bastante habitual. La omnipresencia del control del estado en campos (socio)lingüísticos resultó en «la adaptación subconsciente al patrón cognitivo y conductual» impuesto por el régimen» (P. Vihalemm y Lauristin, 1997, p. 108)

  • català

    Els règims soviètic i franquista pretenien estendre la seva ideologia política, a Estònia i Catalunya, respectivament, al segle XX. Les llengües autòctones estaven controlades per mitjà de la censura i la repressió. És més, com a part de les seves ideologies, els líders d'ambdós extrems volien reemplaçar les llengües autòctones per les seves (el rus i el castellà) ja que aquestes formaven gran part del nou ordre que procuraven crear. Aquesta tesi compara i contrasta els diversos mètodes de control de llengua i de llenguatge, per demostrar que els estats multilingües centralitzats -qualsevol que en sigui la ideologia política- poden emprar sistemes sorprenentment semblants, deixant les comunitats lingüístiques privades del dret d'usar i desenvolupar les seves llengües pròpies. La majoria de gent no va fer cas del llenguatge públic oficial o de la seva ideologia en ambdós casos i es pot parlar de dos mons sociolingüístics a Estònia: un d'oficial i "sovietitzat"; i, l'altre, no oficial i de caràcter molt nacional (P. Vihalemm i Lauristin, 1997). Els catalans també van mantenir tenaçment el seu món cultural i lingüístic privat. L'efecte del control centralitzat en la cultura nacional i, per tant, també en la llengua, tanmateix, no s'ha d'oblidar: la tolerància lingüística amb persones de parla russa (en el cas estonià) i de parla castellana (en el cas català) fins i tot si ells parlen estonià o català es pot veure com a part de la continuació del "complex de minoria" (Druviete, 2003, pàg. 5) que es va formar durant el període autoritari. Per cert, aquest tipus d'acord lingüístic és menys freqüent a Estònia però encara existeix i a Catalunya sembla que és bastant habitual. L'omnipresència del control de l'Estat en camps (sòcio)lingüístics va tenir com a resultat "l'adaptació subconscient al patró cognitiu i conductual" imposat pel règim" (P. Vihalemm i Lauristin, 1997, pàg. 108).

  • English

    In the 20th century, the Soviet regime in Estonia and the Franco regime in Catalonia tried to extend their political ideologies. Autochthonous languages were controlled through censorship and repression. Furthermore, as part of their ideologies, Francoist and Soviet leaders wanted to replace indigenous languages with their own (Russian and Spanish), since these were a major part of the new order they were trying to create. This thesis compares and contrasts the various methods of language control to demonstrate that centralized multilingual states, whatever their political ideology, can employ surprisingly similar systems, depriving language communities of the right to use and develop their own languages.. In both cases, most people paid scant attention to the official public language or its ideology, and in Estonia, one can talk of two socio-linguistic worlds, one official and Sovietized and the other unofficial and very national in character (P. Vihalemm & Lauristin, 1997). The Catalans also tenaciously maintained their private cultural and linguistic world. The effect of centralized control on national culture and, consequently, on the language also, should nonetheless not be overlooked: language tolerance of Russian-speakers (in the case of Estonia) and Spanish-speakers (in the case of Catalonia) even if they spoke Estonian or Catalan can be viewed as part of the continuation of the "minority complex" (Druviete, 2003, p. 5) that took shape under authoritarian rule. By the way, this type of linguistic accord is less frequent in Estonia but it still exists and in Catalonia, it seems pretty common. The ubiquitousness of state control in (socio)linguistic areas resulted in the "unconscious adaptation to the cognitive and behavioral" pattern imposed by the regime." (P. Vihalemm & Lauristin, 1997, p. 108).