Àngel Cebollada reflexiona sobre l¿assignatura pendent de l¿accessibilitat als polígons industrials. A partir de la constatació que la relocalització de la indústria a les perifèries urbanes s¿ha fet sense tenir en compte les necessitats d¿accessibilitat del personal treballador, dibuixa una situació resultant amb dèficits molt greus d¿oferta de transport col¿lectiu i on el cotxe és, ara per ara, l¿instrument que millor hi garanteix l¿accés. Com a vies de correcció o redreçament s¿assenyala la posada en pràctica dels nous instruments previstos per la llei de mobilitat de Catalunya: molt especialment, els plans de mobilitat a polígons industrials i la figura del gestor de la mobilitat.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados