Aquest article planteja la necessitat de revisar les opinions dominants sobre la construcció de la identitat nacional espanyola en l�època contemporània (l�anomenada tesi de la dèbil nacionalització), especialment al llarg del segle XIX, adoptant una perspectiva d�història social i comparada.
La conclusió final és que la construcció de la identitat espanyola va ser durant el segle XIX molt més semblant a la resta dels processos europeus del que s�ha acostumat a plantejar. Ha estat la historiografia espanyola (seguida per l�hispanisme forani) la que, a partir de plantejaments teòrics hereus de visions del passat espanyol com a fracàs, ha fet massa èmfasi en les anomalies de la trajectòria identitària espanyola.
A més, s�hi remarca la importància del procés de region-building: en lloc de mostrar les febleses del centralisme estatal, apareix com una peça clau per a l�afermament, des de la diversitat d�experiències, de la identitat nacional espanyola.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados